L'Audiència concedirà la llibertat a Rabadán si compleix un pla de sortides

La resolució de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, comunicada el 25 de març passat, respon al recurs de súplica que va presentar-hi l'advocat d'Andrés Rabadán, després que la jutgessa de vigilància penitenciària denegués, el desembre passat, aixecar la mesura d'internament al jove, tot i haver complert 15 dels 20 anys a què va ser condemnat per haver matat el seu pare –disparant-li tres sagetes d'una ballesta–, a Palafolls. El Suprem va considerar-lo inimputable per l'esquizofrènia que se li va diagnosticar, malgrat que fa anys que els metges asseguren que ja no té aquesta malaltia i que no se'l medica.

En aquell cas, la jutgessa assumia la recomanació dels metges de mantenir-lo tancat «ja que persistia la seva perillositat», però alhora –tal com proposaven els forenses– reclamava al Departament de Justícia iniciar la seva integració amb sortides ja que des que als 20 anys va ingressar en una presó no ha tingut mai un permís, ni ara que «ja no és un malalt en sentit estricte». En l'actual interlocutòria, l'Audiència insisteix que cal engegar la tornada a la societat de Rabadán. El tribunal aclareix a l'advocat del jove, José Gutiérrez, que qui té competències per programar la progressiva reinserció de Rabadán, que ara té 35 anys, és l'administració penitenciària, tot i que matisa que és el tribunal l'òrgan que ha d'aprovar les sortides.

A més, el tribunal afirma que la substitució de l'actual mesura d'internament per una de no privativa de llibertat «únicament serà possible en una fase avançada de desenvolupament d'un pla de sortides puntuals programades dins del règim de la mesura d'internament». L'Audiència afegeix que «si aquestes sortides produeixen un resultat satisfactori durant un període de temps rellevant» pot plantejar-se canviar «la mesura d'internament per una mesura no privativa de llibertat i de tractament exclusiu de tipus ambulatori».

Tot i que no és del tot satisfactòria, la resposta de l'Audiència torna a donar esperances a la família de Rabadán. Saben, però, que necessiten tenir el compromís del Departament de Justícia, que encapçala Montserrat Tura, per fer efectives les primeres sortides i activitats de Rabadán, que en tot aquests temps ha recorregut gran part de les presons perquè a Catalunya no hi ha cap equipament mèdic que aculli persones considerades malaltes mentals i que per seguretat hagin d'estar recloses.