Un cop de puny fora d’una discoteca a Puigcerdà, impune 18 anys després
L’Audiència conclou que no s’ha pogut identificar l’autor de l’agressió i només imposa multes per la baralla
La sentència de la baralla davant d’una discoteca de Puigcerdà que va trigar més de divuit anys en arribar a judici conclou que no s’ha pogut identificar qui va fer saltar dues dents d’un cop de puny a una de les víctimes. La disputa va tenir lloc la matinada del 6 de desembre del 2004 i al banc dels acusats s’hi van asseure cinc sospitosos, quatre d’un grup i un cinquè de l’altre bàndol implicat en la baralla. La fiscalia acusava els quatre primers d’un delicte de lesions i faltes de danys i lesions. L’Audiència de Girona els absol de l’agressió més greu i només els imposa multes per valor de 360 euros a cadascun per haver propinat cops a dues persones durant la batussa. El processat de l’altre grup també acaba absolt, segons ha avançat l’agència ACN.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, exposa que cap a les cinc de la matinada del 6 de desembre del 2004, la víctima que va acabar rebent un cop de puny i dos amics seus estaven dins un cotxe a l’exterior de la discoteca de Puigcerdà. Quan es disposaven a marxar amb el vehicle, van “interceptar la trajectòria d’un grup d’unes vuit persones”, entre les quals hi havia els quatre acusats.
Llavors, algun membre del grup va clavar “un cop al cotxe” per cridar-los l’atenció, fent que un dels ocupants del cotxe baixés. “Una d’elles, que no ha sigut identificada, i sense que consti l’existència l’acord previ amb els demés membres del grup per efectuar l’agressió, li va propinar un cop de puny fort a la boca, provocant-li que caigués a terra per l’estat d’atordiment”, recull el tribunal.
Aquesta agressió va fer que els altres dos també baixessin del vehicle i comencés la batussa. La sentència resol que els quatre processats van participar en la baralla, que va acabar quan van arribar els Mossos d’Esquadra. Dues persones més, a banda de la víctima que va perdre dues dents, van patir lesions.
La fiscalia demanava inicialment 4 anys i mig de presó per als quatre acusats d’un delicte de lesions amb deformitat. Com que el cas ha tardat tant a jutjar-se, sense que el retard es pugui atribuir als processats i sense que fos una instrucció “complexa”, l’acusació pública va acabar demanant una condemna d’1 any i mig per a cadascun aplicant-los l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. També sol·licitava multes de fins a 900 euros per dues faltes de lesions i una falta de danys (pels cops a dos altres homes i desperfectes a un cotxe durant l’enfrontament).
La fiscalia només acusava aquests quatre investigats però al banc dels acusats també s’hi va asseure un altre processat, que formava part de l’altre grup, perquè els altres sostenien que va ser qui va començar la baralla atacant-los primer amb una porra. L’Audiència l’ha absolt.
“Demora extraordinària”
La sentència recull “la demora extraordinària” que ha tingut la causa, que ha arribat a judici “quasi dinou anys després”. Un dels advocats de la defensa, Samuel García-Quintas, assenyala que el tribunal posa el focus en que el pas del temps ha fet que les identificacions que el grup de la víctima van fer al judici no tinguin suficient “fiabilitat”. A més, l’Audiència també critica que durant la “dilatada fase de la instrucció” no es fes cap reconeixement ni fotogràfic ni en roda dels sospitosos, sobretot tenint en compte que els van detenir la mateixa nit.
Per això, i perquè considera que el primer cop de puny va originar la baralla i no es pot acreditar que fos durant un atac “comú” de tots els processat, l’Audiència els absol dels delicte més greu i només els condemna com a autors de dues faltes de lesions per les quals imposa una multa de 360 euros a cadascun dels quatre acusats. També hauran d’indemnitzar amb 2,692,2 euros dues de les víctimes per les lesions que van patir.
A l’hora de dictar la sentència, l’Audiència aprecia als processats l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat en arribar a judici.
