El quadern negre
Tura Soler
“El monarca” és mort, la seva història és viva
El pretès fill del rei emèrit va morir quan l’ADN havia demostrat que té almenys dos germans més de pare i mare
Ja fa un any que va morir l’home que pretenia demostrar que era fill del rei emèrit, Albert Solà Jiménez, conegut com “el monarca de la Bisbal”. Un any després, el bar Pa i Trago, on Solà va caure desplomat quan es disposava a beure’s una copa de vi blanc, està tancat i barrat i amb un rètol que anuncia que es ven. Segur que hi ha fabulistes que proclamen que el tancament té a veure amb la sobtada mort del “monarca”, com al seu moment van especular que els serveis secrets eren darrere de la defunció d’aquest personatge famós. Però Albert Solà, la persona, l’home normal que era, va tenir un atac tal com va demostrar l’autòpsia, que també va detectar seqüeles de petits infarts previs. El seu cor, l’òrgan, era dèbil. Albert Solà va morir pocs dies abans que la seva història s’emetés en el programa televisiu ¿Quién es mi padre?, sense saber que una última prova d’ADN havia demostrat que no era germà d’Ingrid Sartiau, la dona belga amb qui va compartir la croada judicial per demostrar que eren fills de Joan Carles I. Però, en canvi, Albert Solà va morir sabent que l’ADN demostrava que tenia almenys dos germans més. Tots del mateix pare (desconegut) i de la mateixa mare (Pepita Ganyet), amb qui ell ja havia contactat feia anys però que va acabar repudiant com a mare, perquè no li encaixava en la història que se li havia ficat al cap i al cor que els seus orígens eren reials.
Un any més tard de la mort d’Albert Solà, la seva germana Àngels, que ja va ser en el funeral el 12 d’octubre del 2022, ha tornat a la Bisbal per fer una visita a la tomba de l’Albert, que descansa juntament amb els seus pares adoptius. Un any després, l’Àngels, més discreta que el seu germà, no descansa, però, en l’intent de descobrir qui era el seu pare. Tot i que ella va ser l’única dels germans que va conviure amb la mare, mai va poder saber qui era el seu pare. Tot i que ja no pot comptar amb el testimoni de la seva mare ni amb el d’altres familiars directes que ho podrien saber (tots van morir sense revelar-ho), l’Àngels, sense presses però sense desistir, busca arxius i possibles testimonis per aclarir els seus orígens, que són també els d’Albert Solà.
Un any després de la mort de l’home que tantes cròniques va protagonitzar, soc conscient que la història novel·lesca del personatge que lluitava perquè l’anomenessin “fill del rei” va tapar la història real i tràgica que arrossegava darrere: la d’una persona, com tantes n’hi ha, angoixada per la necessitat de conèixer els seus orígens. Un any després he trobat un document –que se m’havia esbarriat– de vuit planes escrites a mà per Albert Solà quan tenia 48 anys, en què relatava la seva odissea picant a la porta de diverses persones perquè algú li expliqués d’on venia. Allà relata, per exemple, com el febrer del 1982 un amic (no en revela el nom) el va dur a veure Narcís Jubany, que havia estat bisbe de Girona i que llavors ja era arquebisbe de Barcelona, i ell li va explicar l’odissea que vivia per saber els seus orígens i com Jubany, amb gest paternalista, li va posar una mà a l’espatlla i li va dir: “Has d’estimar molt els teus pares, perquè ells són els teus pares, els que t’han cuidat i t’han pujat.” I explica Solà que, després d’això, el bisbe el va acomiadar, ell li va besar l’anell i va quedar sol i sense respostes. Tenia alguna resposta el futur cardenal Jubany, un home que coneixia personalment la seva mare biològica? L’Àngels les continua buscant.