El quadern negre
Tura Soler
Susqueda: la barca del fons i els records reflotats
La sequera ha fet aparèixer, a part de moltes cases, una barca de fusta que feia dècades que estava enfonsada
La sequera dels darrers mesos, que ha deixat el nivell del pantà de Susqueda per sota del 20% de la seva capacitat, ha fet que apareguin les runes de cases que submergides sota l’embassament (Rocasalba, cal Marquès, Masaquè...), però també una barca de fusta que feia dècades que estava submergida a la raconada de la zona de l’embarcador. Les aparicions de sota les aigües han fet reflotar també molts records. Com li ha passat a un veí d’Anglès que ara té 67 anys en veure les restes de l’embarcació de fusta. L’ha identificat com aquella barca amb què ell havia navegat quan era un nen. Recorda que la pilotava un altre nen, fill d’un treballador de la presa vingut d’Andalusia, que en aquells moments vivien en una casa de les que ja havien quedat abandonades. El dipositari d’aquests records era fill d’un treballador de l’empresa d’enginyeria Cintec, que s’ocupava dels treballs a les torres i deixava que el seu fill l’acompanyés a l’empresa. La presa encara no estava del tot acabada, les aigües ja havien tapat el pont però el poble no estava del tot submergit. Recorda que sempre els renyaven perquè amb la barca s’acostaven molt a la paret i els deien que era perillós perquè podia haver-hi algun despreniment. Explica que el seu pare va ser testimoni del greu accident, amb diversos morts, que va tenir un bus que portava els treballadors a dinar. El bus, segons recorda el veí d’Anglès, anava conduït per un conductor de cognom Barcelona, germà del xòfer dels artistes que van rodar la pel·lícula Pandora. L’autobús es va precipitar i el seu pare ho va veure tot: anava al darrere conduint un camió amb la caixa carregada de treballadors que també anaven a dinar. Un altre record que ha reflotat a la memòria d’aquest home en veure la barca enfonsada és que el seu pare, durant el temps que va estar a la presa, va treballar frec a frec –passaven hores dins la cabina d’un camió vigilant que no els robessin material– amb un jove empresari enginyer de ponts i camins que després acabaria sent ministre: Juan Miguel Villar Mir. “Anys després, quan el veia per la televisió, el meu pare sempre el senyalava i em recordava que havia estat amb ell a la presa.” Villar Mir, que actualment té 92 anys, va ser ministre d’Hisenda i vicepresident tercer del govern durant la presidència de Carlos Arias Navarro.
L’aparició de la barca també ha fet aflorar els records del naufragi que van patir uns caçadors el 1993, que va costar la vida a un dels navegants. En veure les restes, almenys un dels supervivents del naufragi va pensar que es tractava de la seva barca. Però no era aquella. Ells navegaven amb una barca de fibra de vidre, i es va enfonsar més amunt seguint el curs del Ter, prop de Querós, mentre travessaven d’una banda a l’altra per anar a caçar. La barca que ara tothom pot veure i retratar al costat de l’embarcador ja va emergir a la superfície durant la sequera de l’any 1989, segons es pot veure en les fotografies d’un reportatge publicat a la Revista de Girona. La barca dels caçadors no consta que s’hagi fet visible en cap moment. Però el fet està ben present també a la memòria dels supervivents i dels companys que els van auxiliar.