Els indicis no enganyen, la gent sí

“Els indicis mai t’enganyen, les persones sí.” Ho sentencia Lluís Duque sobre la base de la seva experiència com a membre de la policia científica i com a pèrit judicial. Aquest home que ara dirigeix l’estudi Duque&Wittmaack de Blanes, va entrar als Mossos el 1992, va començar fent guàrdies a les presons de Girona i Figueres, i el 1996 va guanyar una plaça de la policia científica a Blanes, en un moment en què, com que no hi havia encara serveis centrals, els de la científica feien tots els casos, ja fossin homicidis, robatoris... al territori que els tocava. Ells feien tota la comarca de la Selva, i el 1997 Duque va assumir la feina de la inspecció ocular de l’escenari d’un crim perpetrat al mig del carrer a Anglès. El cas de Jordi Magentí, que va abatre a trets la seva dona. Recorda la presència de l’homicida, tranquil i confés, i la recerca d’indicis, beines, sang amb llum artificial. Ara, casualment, Duque, amb alta tecnologia, ha examinat un rellotge que es va trobar al pantà de Susqueda, l’escenari d’un crim que els Mossos atribueixen a Jordi Magentí, que aquest cop clama la seva innocència.

Lluís Duque, apassionat per la criminalística i també sindicalista capdavanter, va exercir com a policia científic a Blanes fins que les places d’aquesta especialitat a l’ABP van desaparèixer per la centralització dels serveis a Girona. Podia aspirar a una plaça als serveis centralitzats com van fer la majoria dels seus companys, però ell va optar per quedar-se a Blanes, a la policia judicial. Fins al 2008, quan es va passar a les files de la policia local de Malgrat de Mar per dirigir, com a caporal, una unitat que combinava la policia judicial, la de proximitat i l’administrativa. Una altra de les seves passions, la docència, el va dur a conèixer la seva parella i sòcia (exalumna) i el 2017 van muntar l’estudi Duque &Wittmaack, especialitzat en anàlisis i peritatges de tota mena. Durant un parell d’anys va combinar la feina a la policia de Malgrat amb la de pèrit. Fins que va arribar el cas Biondo. Duque va veure les imatges de la posició del cos de Mario Biondo i va tardar un segon a veure que aquell no podia ser el mecanisme de la mort. I es va posar en contacte amb Santina Biondo, la mare de l’operador de càmera, a traves d’una persona d’aquí que promovia una campanya de “justícia per a Mario Biondo”. I va fer un informe pericial que contradeia la versió oficial de la justícia espanyola. I Duque, enemic dels platós, va acabar apareixent a les pantalles aquí i a Itàlia. I aquest cas va ser el detonant d’una inacabable llista d’encàrrecs de peritatges i anàlisis, passant pel cas de César Román, conegut com el Rey del Cachopo, el cas Helena Jubany i d’altres de gran transcendència, que no vol revelar. En cinc anys han tingut més de 400 encàrrecs, d’índole molt diversa, ja que tant fan una anàlisi global d’un cas, reconeixements facials, anàlisis de paternitat, identificacions odontològiques, anàlisis de drogues, posicionaments de telèfons, anàlisis d’imatges... De tot, fan, des del seu estudi de Blanes. Li pregunto: necessiteu molta tecnologia per fer tot això? Resposta: “No gaire tecnologia, a part de la informàtica. El que es necessita més és enginy.” Enginy per atrapar els indicis que no fallen.