Helena Jubany: 22 anys a la saga dels culpables

Dia 2 de desembre del 2001. Helena Jubany, periodista, escriptora, bibliotecària de Sentmenat, va aparèixer morta i nua en un celobert d’un edifici de Sabadell, al número 48 del carrer Calvet d’Estrella. Tenia 27 anys. L’havien llençat, viva, inconscient, drogada i amb els cabells i la roba interior encesa des de dalt d’un terrat de l’edifici on vivien Montserrat Muntsa Careta i el seu xicot, Santiago Laiglesia, amics i companys d’Helena Jubany a la Unió Excursionista Sabadell (UES). Abans del crim, Helena Jubany havia rebut dos misteriosos missatges anònims acompanyats de begudes emmetzinades. Quin sentit tenia tot plegat? Fa 22 anys d’un crim sense explicació i inexplicat que ha posat en evidència la inoperància de la investigació judicial i policial dels primers anys, quan es van empresonar dues sospitoses (Muntsa Careta i Ana Echaguibel) i en canvi ni es va arribar a interrogar mai en seu judicial Santiago Laiglesia, que es perfilava com el principal sospitós. Muntsa Careta, que sempre es va declarar innocent i mai va explicar res ni delatar ningú, es va penjar a la presó i després Ana Echaguibel va ser alliberada.

Van passar anys amb el cas arxivat al jutjat i oblidat en l’esfera pública, fins que es va reobrir en la consciència social a través del programa Crims i la publicació del llibre Qui va matar l’Helena Jubany, de Yago García. Va aparèixer la plataforma Justícia Helena Jubany i es va demanar la reobertura de la causa. La família Jubany va agafar l’advocat Benet Salellas, i va aconseguir que es reobrís la causa i va evitar que es tornés a tancar in extremis, quan es complien 20 anys i el cas estava al límit de la prescripció, almenys per a aquells sospitosos que no havien estat mai imputats, com eren Xavier Jiménez i Jaume Sanllehí, també membres de la UES. Es va aconseguir imputar Xavier Jiménez, que va ser sotmès a proves cal·ligràfiques que van determinar que era l’autor d’una part dels escrits anònims que havia rebut Helena Jubany abans del crim. I darrere la imputació de Jiménez, es va encausar també Santiago Laiglesia, considerat el principal sospitós per la família Jubany. I el jutjat va ordenar que es fessin proves d’ADN dels sospitosos per comparar-les amb les mostres trobades a la roba de la víctima. Tot i que les primeres proves van donar negatiu, el jutjat ha ordenat fer uns estudis més complexos a partir d’unes barreges de mostra biològica, ja que una experta genetista manté que és possible discriminar els donants. S’espera el resultat d’aquesta prova. Laiglesia i Jiménez van presentar recurs, però l’Audiència els l’ha tombat. Si falla l’ADN, els Jubany encara tenen un as a la màniga: un informe sobre els seus telèfons dels sospitosos. La petició dels Jubany per incorporar els Mossos a la investigació també ha estat rebutjada per l’Audiència. El cas continua a mans de la Policía Nacional.

I en l’àmbit social, avui a Mataró, d’on era Helena Jubany, s’entreguen els premis literaris que porten el seu nom. Un homenatge a la seva memòria.