El quadern negre
Tura Soler
Placa a Evi Rauter i els sense nom
Apareix un petit monument recordant “la noia de Portbou” i totes les persones sense nom al pi on el 1990 va ser trobada penjada Evi Rauter, que va ser identificada 32 anys després
“Evi Rauter. 4...9...1990. Per totes les persones sense nom.” Això diu la placa que unes persones anònimes però molt sensibilitzades amb el cas han posat al peu del pi de Portbou on en la data de la inscripció va ser trobada penjada una noia que es va tardar 32 anys a descobrir que era Evi Rauter, una estudiant de Lana (Tirol) que havia desaparegut de Florència el dia abans. La iniciativa de posar aquesta placa la van prendre pel seu compte i amb el vistiplau de la família Rauter, després que l’Ajuntament de Portbou desestimés una proposta de Josep Roig, veí de Mataró, redactor de Wikipèdia, que havia proposat que s’esculpís un bust d’Evi Rauter i es fixés sota el pi com a homenatge a la noia que va ser una “sense nom” durant 32 anys. Tot i la reticència municipal de convertir el pi en un lloc de pelegrinatge, o tanatoturisme, com en diuen, són molts els visitants que s’acosten al pi amb la intenció de conèixer l’escenari i, en la majoria dels casos, per rendir un sincer homenatge a Evi Rauter. Ho fan tot i que ara ha desaparegut del Google Maps aquella icona d’una càmera de fotografiar i inscripció “memorial Evi Rauter”, que el 2022 es podia veure quan es buscava la ubicació. La gent que ha posat la placa creu que Evi Rauter i les persones mortes sense nom mereixen ser recordades.
De fet, molts dels visitants del pi ho fan abans o després de visitar a ben pocs metres el monument (aquest sí referenciat al Google) en memòria de Walter Benjamin, que és visitat cada any per milers de persones. Hi ha coincidències entre l’honrat filòsof alemany d’origen jueu i la jove estudiant italiana. Tots dos van acabar els seus dies a Portbou. Tots dos, segons les hipòtesis inicials, es van suïcidar. Benjamin amb una sobredosi de morfina en un hotel de Portbou i Evi Rauter penjant-se. Però en tots dos casos, a posteriori, s’ha posat en dubte la tesi del suïcidi i s’ha plantejat la de l’assassinat. Benjamin va ser enterrat a Portbou però va acabar a la fossa, i ara no se sap on és exactament el cos, i el monument serveix de tomba simbòlica. I en el cas d’Evi Rauter, que a dreta llei havia d’haver estat enterrada al cementiri de Portbou, va estar enterrada deu anys en un nínxol del cementiri de Figueres però ara tampoc se sap exactament on és perquè els operaris del cementiri la van soterrar en una fossa comuna. La família Rauter lluita per recuperar el cos de la noia. Primer va demanar auxili al jutjat, que se’n va desentendre amb l’argument que ja no tenen cap diligència oberta (van tancar el cas quan van considerar oficialment identificada la noia) i que no és competent per buscar un cos que és en un recinte municipal. Ara han fet una petició a l’Ajuntament perquè es busqui el cos al cementiri.