El primer nadó mort de l’any

Mentre els diaris i els mitjans van plens de les fotografies del primer nadó nascut a Catalunya i els primers de cadascuna de les divisions territorials (una tradició periodística que mai he entès i que penso que s’hauria d’abolir), i les xarxes ja bullen amb els missatges dels que remarquen que no se n’hi veuen, d’indígenes, i els que titllen de racistes els primers, a part dels que, amb bon criteri, fan notar que les mares que acaben de parir aquests nadons primers fan més cara de presentar el telenotícies que de sortir de la sala de parts, salta la notícia. A la Bisbal d’Empordà han trobat una criatura acabada de néixer dins d’una paperera. Un dels escombriaires, que de bon matí, a quarts de set, feia la ronda de neteja, va descobrir el cos del nounat i va donar el senyal d’alarma. La criatura, un nen de pell clara, encara tenia el cordó umbilical, no duia cap mena de vestimenta ni roba per tapar-lo. Tot i que s’hi van desplaçar diverses unitats del SEM, no van poder fer res més que certificar que era mort. La primera inspecció del cos feia pensar que feia hores que era mort. A falta de l’autòpsia, que podrà determinar si la criatura va respirar fora de l’úter matern, cosa que voldria dir que va néixer viu i que, per tant, la seva mort seria d’índole homicida, els Mossos van activar els agents de la divisió d’investigació criminal (DIC), que van començar la feina estudiant l’escenari i intentant trobar, en primera instància, la mare de la víctima. La paperera on van llençar el nadó està situada arran d’una paret de pedra de l’església parroquial de Santa Maria, a tocar de la placeta Jacint Verdaguer, i a ben pocs metres del llegendari bar Los Faroles, on el 3 de juliol del 1994 van assassinar el seu amo, Cayetano Piedra. El lloc de la troballa del cadàver del nounat és una zona d’accés restringit al trànsit, a l’entrada del barri vell, però on hi ha botigues i comerços que tenen càmeres de seguretat que ahir mateix els Mossos van anar a inspeccionar per comprovar si alguna havia captat la persona que podia haver anat a llençar la criatura dins de la paperera. Els Mossos, que també han interrogat veïns de la zona per si van ser testimonis d’algun episodi que pugui tenir relació amb el cas del nadó de la paperera, anit ja tenien algunes pistes que enfocaven cap a la sospitosa de ser la mare del nounat mort. Però no havien practicat cap detenció. En cas que el nadó hagués nascut mort, no es tractaria de cap delicte d’homicidi. I si va néixer viu...? Per força sorgeix la pregunta: hauria sigut el primer nadó de l’any si no l’haguessin llençat. Si va néixer viu, serà la primera víctima d’homicidi de l’any 2024. Un any, doncs, que comença malament en el camp de la seguretat. Com malament va acabar el 2023 en el pla de la seguretat del trànsit. El dia de Sant Silvestre, un xic abans de les vuit del vespre, quan faltaven quatre hores per celebrar les campanades del canvi d’any, un cotxe va sortir de la carretera a Palau-saverdera i van morir el conductor, Sergi Castilla, de 48 anys i veí de Vilajuïga, i el seu fill, David, de 16 anys, i un amic del noi, Oussama el Asri, també de 16 anys. Els dos adolescents eren jugadors de futbol, Castilla militava a les files del Peralada, equip que el seu pare patrocinava. I El Asri era jugador del futbol de base de Roses, població on vivia. Doncs un final d’any tràgic a la carretera. Ahir el Servei Català de Trànsit va passar el resum de dades de la mortalitat del 2023. Va triar un titular positiu: “Reducció de la sinistralitat a les carreteres catalanes el 2023. Enguany han mort 152 persones en 135 accidents mortals, un 13% menys respecte al 2019.” Respecte al 2022, només dona una reducció del 5%. Les dades no inclouen els morts a nuclis urbans ni els ferits que moren més de tres dies després.