El quadern negre
Tura Soler
L’Audiència fa investigar el suïcidi d’un presoner
L’intern es va penjar amb un llençol al batent de la finestra de la cel·la 32 després de dir als funcionaris que es volia matar
L’Audiència de Girona ha ordenat al jutjat número 1 de Figueres que torni a investigar el cas de la mort de Moussa Diop, un pres que el vespre del dia 9 de març es va penjar amb un llençol al batent de la finestra de la cel·la 32 de la presó de Puig de les Basses, on estava aïllat com a càstig després que al migdia hagués tingut una baralla al menjador amb un altre reclús. El jutjat de Figueres havia arxivat la causa en considerar que no hi havia responsabilitats penals però l’advocat de Diop, Benet Salellas, va fer recurs davant l’Audiència, que no hi veu delicte d’homicidi imprudent de comissió per omissió (com considerava l’acusació) però en canvi considera que es podria haver comès un delicte d’omissió del deure de socors o de cooperació al suïcidi, ja que els funcionaris tenien la condició de garants respecte de l’intern que va acabar mort. Per això, resol que la instrucció ha de continuar per comprovar si es va aplicar el programa de prevenció del suïcidi, per quin motiu es va canviar l’intern de cel·la i per què a la nova cel·la hi havia un llençol, i qui va donar les ordres per canviar-lo de cel·la. I ordena al jutjat que practiqui totes aquelles diligències que havia proposat Salellas (la declaració del funcionari que visionava les càmeres, el funcionari que va parlar amb ell abans que es pengés i de l’encarregat de supervisar les cel·les mentre Diop preparava la soga) i que el jutjat d’instrucció no va fer tancant “prematurament” el cas.
Suïcidi anunciat
Els fets van passar el 9 de març de l’any passat. Diop va ser posat en una cel·la d’aïllament després d’un conflicte al menjador. I van quedar enregistrades pel servei de videovigilància converses en què avisava que es volia matar. “Jo vull parlar amb el subdirector abans de treure’m la vida. [...] Em falta només un segon per morir. Si avui no me’n vaig i demà m’aixeco aquí soc capaç de treure’m la vida. Et prometo que si passo aquesta nit aquí demà em mato”, se sent en les gravacions de la conversa que manté amb un funcionari. Després es veu el pres que mira sota el matalàs i que diu: “No hi ha llençol perquè saben que ho vull fer, t’ho juro que ho vull fer.” Després d’això, Diop agafa els seus mitjons i prova de fer-hi un nus i se sent que diu: “Tranquil, només em vull matar.” Les càmeres també enregistren com s’acosta a la finestra i crida: “Estic marejat.” I com que no hi va ningú, truca per telèfon intern i llavors hi va un altre funcionari que li ofereix una manta i ell la rebutja dient-li que encara faria coses que no ha de fer. En aquesta cel·la el pres s’hi està unes quatre hores i a estones se’l sent plorar i lamentar-se i fer intents de parlar per telèfon, sense que l’atenguin. Pels volts de les vuit, els funcionaris el van a buscar per anar-lo a traslladar a la cel·la 32 i li comuniquen la sanció d’aïllament que li han posat pel conflicte del menjador. El trasllat a la cel·la de càstig es va fer, segons van declarar els funcionaris, després que es desactivés el protocol de prevenció de suïcidis perquè el psiquiatre de la presó va considerar que no hi havia perill que Moussa Diop fes cap intent d’autolesió.
“Correu, correu. Cel·la 32”!, va ressonar per la megafonia del centre a un quart de deu del vespre, després que el funcionari que feia el recompte després del sopar comprovés que Diop era penjat d’un llençol a la finestra de la cel·la 32. Tot i que va arribar amb vida al Trueta, no tenia possibilitats de sobreviure, però va mantenir una estona les constants. Era donant d’òrgans.