Dos homes i un destí a la Guàrdia Civil

El divendres 9 de febrer, entre 11 i 12 del migdia, van ressonar trets a Girona. No eren trets criminals com els que un xic més tard es van sentir a Sils i van deixar un mort i dos ferits. Els trets de Girona, de salva, formaven part del protocol, d’un guió ben escenificat de l’acte de presa de possessió del càrrec de cap de la comandància de Girona del tinent coronel Cristóbal Pedro Prieto Arjona, que ja fa uns mesos que exerceix. A priori, l’acte, amb desfilada, himnes, homenatge als caiguts, formació de tropa..., tenia similituds amb els actes del Pilar, patrona del cos, que se celebren el 12 d’octubre. Però no, aquest era diferent i genuí perquè és el primer cop que es fa un acte de presa de possessió del cap de comandància a Girona. Fins ara sempre es feia a Barcelona. És excepcional que sigui el general cap de la zona de la Guàrdia Civil a Catalunya el que es traslladi. En aquest cas, el general de brigada, màxim comandament, Josep Lluís Tovar precisament havia ocupat el càrrec de cap de la comandància de Girona com a tinent coronel durant sis anys, fins al 2014, quan va ascendir a coronel. Tovar i Prieto, dos homes i un destí. “Qui t’ho havia de dir, a tu, que el 1984 vas començar la teva trajectòria com a guàrdia civil a Portbou, que al cap de quaranta anys tal dia com avui series a Girona prenent possessió com a tinent coronel cap. I qui m’ho havia de dir, a mi, quan em vaig acomiadar de la comandància de Girona, que avui tornaria aquí com a general de brigada per aquest acte de nomenament”, va expressar Tovar en el seu discurs, abans de donar pas al jurament del càrrec i de lleialtat que va fer Cristóbal Prieto, que, com Tovar, va voler remarcar el seu arrelament al territori on exerceixen i han exercit. A l’acte també hi va ser present el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, que va incidir en la coordinació amb les altres forces policials (totes hi tenien representació) i evitar rivalitats, que, va dir, sempre resulten estèrils i acaben perjudicant l’objectiu comú, que és el servei al ciutadà.

L’acte també diferia dels de la celebració del Pilar perquè no estava obert al públic en general. Un acte del cos on estaven representats, però, els estaments policials, judicials, polítics... No hi era, com era de suposar, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, però hi havia, i Prieto el va mencionar expressament per la seva bona col·laboració amb la Guàrdia Civil durant els incendis de l’Empordà, Gael Rodríguez, alcalde de Portbou, que va arribar a l’alcaldia amb només 19 anys i és considerat l’alcalde més jove d’Europa. No hi faltava l’anterior cap de la comandància, Luciano Antón, que ha deixat el càrrec per jubilació, i també hi era el tinent coronel Hilario Pérez-Hervada Álvarez, el ja llegendari cap de la comandància de Girona de la dècada dels noranta, un home que mai passava desapercebut.

Com Hilario, eren força els guàrdies que van assistir a l’acte sense uniforme ni tricorni perquè ja són jubilats. Però mantenen el vincle amb una feina que, com va dir un dia Tovar, és més que una feina, és una manera de viure. “Ja fa temps que estic jubilat, però quan veig tota la cerimònia no puc evitar emocionar-me, i necessito retrobar-me amb els companys”, confessava un guàrdia.