Successos

El quadern negre

Tura Soler

‘Un altre món’, històries d’una família de funeraris

La funerària Vicens celebra els 100 anys de vida de l’empresa publicant un llibre sobre les seves vivències

“El personal de la funerària anava fent els tràmits de repatriació d’un súbdit francès.

Tenien contacte per e-mail amb la funerària que havia de rebre el difunt quan fos al seu destí, a França.

Tot fent l’intercanvi de documents i comunicacions, van rebre un missatge ben curiós i molt estrany.

Deia així: «Avisen el día que tengan previsto poner el cadáver en cerveza.»

L’empleat que va rebre el missatge, com que no entenia la frase, va demanar a en Xavier Vicens si la hi podia desxifrar i va preguntar si se sabia que el difunt tingués cap connexió amb el món de la cervesa.

En Xavier es va mirar el missatge una vegada i una altra i va dir-li com si dictés una sentència:

«La culpa d’aquesta frase la té Google. La funerària francesa ha escrit una frase i li ha demanat que la traduís.»

A França donen molta importància al moment de posar el difunt dins la caixa. En aquest moment, hi és present un representant de la prefectura de policia per testimoniar –en un document– que a l’interior només hi ha el difunt.

D’aquest acte d’encaixar, en diuen mise en bière. Aquesta és la raó per la qual Google ho ha traduït per poner en cerveza.”

Aquesta història, que per força fa riure, encara que passés amb un difunt de cos present, és una de les anècdotes que es recullen en el llibre Un altre món, que ha escrit, amb un punt de complicitat i amb el pròleg d’aquesta cronista, l’empresari funerari de Figueres Xavier Vicens, per commemorar el centenari de la funerària Vicens. I el llibre, juntament amb uns bolígrafs amb una bonica capseta de fusta (que evoca inevitablement la imatge d’un fèretre en miniatura), va ser l’obsequi que divendres al vespre es van endur cap a casa els assistents a l’acte oficial del centenari de la funerària, que es va celebrar a la sala d’actes del tanatori Vicens. Hi van ser les forces vives de la ciutat (l’alcalde Jordi Masquef, els exalcaldes Marià Lorca i Joan Armangué) i dels pobles de la comarca, així com una gran representació de metges forenses que exerceixen i han exercit a l’Empordà, entre els quals el ja famós Narcís Bardalet, que va llançar un missatge d’agraïment als funeraris en general i als Vicens en particular per haver millorat les condicions de treball dels forenses cedint-los les seves instal·lacions, després d’haver-se vist obligats a treballar en condicions pròpies de l’època medieval, sense aigua, sense llum, sense higiene... Bardalet també va aportar la seva anècdota: aquella vegada que el ministeri els va dotar amb una pràctica serra elèctrica per fer les autòpsies, resulta que, llàstima, no tenien endolls ni corrent elèctric. Jordi Masquef va recórrer a l’experiència personal, el funeral de la seva àvia, no fa gaire, per destacar la humanitat dels Vicens en l’exercici d’aquest servei del qual ningú pot prescindir. Un aspecte que es destil·la en els 55 relats que conté Un altre món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.