Com es pot entendre la justícia?

Que el llenguatge que gasta la justícia és de mal entendre per als llecs en la matèria ho sap tothom. Ho avalen anècdotes tan justificades com el cas d’aquella usuària que quan va sentir que els togats amb punyetes es referien a ella com “l’actora”, va agafar la paraula sense el convencional “amb la vènia, senyoria” per etzibar: “Perdonin però una servidora no és actora, és perruquera.” Doncs aclarit. Què els voleu dir a una gent que per definir l’acte de declarar en una sala de vistes fan servir una paraula que per a la gent no instruïda en lleis significa senzillament “cagar”. I justificat deu ser imaginar-se que no l’encerten en les seves resolucions si de les sentències en diuen fallo, que traduït al català no podria ser res més que una errada com una casa de pagès. Que a ca la justícia fan servir el traductor automàtic és evident. Ho prova que en els assenyalaments de judicis importants enviats des del TSJC fa uns dies en preveien un per uns fets que, deien, havien passat a “Sant Adrià de Petons”. Que els textos judicials, encara que escrits a màquina, són més de mal entendre que les receptes fetes amb lletra de metge, no cal discutir-ho. Però, a la vista d’un comunicat que ha emès el Departament de Justícia, ara ells mateixos admeten que els seus textos són de mal raure. Resulta que la Generalitat ofereix –copio literalment– “un nou servei per a les persones amb discapacitat que adapta el contingut de les resolucions judicials –provisions, interlocutòries i sentències– a un format de lectura fàcil. Es tracta d’un llenguatge més accessible per facilitar-ne la comprensió i eliminar les barreres de comunicació entre la justícia i la ciutadania”. Diu que està pensat per a “persones amb discapacitat i amb dificultats cognitives o d’aprenentatge, persones amb alteracions físiques, psíquiques, intel·lectuals o amb trastorns de conducta, entre d’altres. Es presta especial atenció a les persones amb dificultats lectores transitòries o permanents”. I expliquen que els deslletrats que vulguin accedir al servei ho han de demanar a través del seu advocat i, si el jutge ho valora positivament, podrà sol·licitar que es faci l’adaptació de la resolució judicial a lectura fàcil. Després els òrgans judicials o les fiscalies han de fer la petició de l’encàrrec del servei a través d’una instància adreçada a la secretaria per a l’Administració de Justícia. La Generalitat ho remetrà a l’entitat Associació Lectura Fàcil –adjudicatària del contracte–, que retornarà el document adaptat com a màxim en el termini de cinc dies hàbils, per evitar que els processos judicials s’allarguin. No sé si ho entenc. Primer: de dificultat lectora dels textos judicials en deu tenir tothom, inclosos els mateixos juristes que no sempre interpreten igual els textos ni les lleis. I posem un servei que, a part d’incrementar els costos, acabarà de carregar els matxos de la burocràcia i alentirà uns processos que ja van a pas de tortuga. Mira que seria fàcil que redactessin d’entrada amb un llenguatge entenedor. I si l’usuari, condemnat, demandant, recurrent... no entén què li diuen, per alguna cosa paga procurador i advocat, perquè li ho expliquin amb paraules planeres. Potser estic afectada de “dificultat lectora transitòria o permanent”, però no entenc el sentit d’aquest servei. Dec ser llega.