Dia 1 en llibertat: el cel del Vallès i una Coca-Cola

Situem-nos en la matinada del 27 de març del 1994, dia de Rams. Fa trenta anys. Maria Àngels Feliu veu el cel i les estrelles per primer cop des de fa 492 dies. L’Iñaki, com es feia dir l’home que la custodiava al catau on la tenien captiva, l’ha deixat arran de carretera. “Gràcies, que siguis feliç”, li ha dit ella (efectes de la síndrome d’Estocolm). Va tapada amb una manta, li costa caminar. Fa 492 dies que no ho fa. Veu unes llums uns xic més endavant. Li sembla que pot ser la fàbrica de la Coca-Cola de Sarrià de Ter. S’hi acosta com pot. És la gasolinera Els Xops, a Lliçà de Vall, al Vallès Occidental. Entra i es planta davant de la màquina de Coca-Cola, però no té les monedes d’adequades. L’encarregat de la gasolinera, Pedro Tomás, se sorprèn per l’aparició d’aquella dona, que va malgirbada, vestida amb un xandall, arrossega unes grosses espardenyes i va abrigada amb una manta apedaçada “plena de polls”. Se li acosta i ella li demana que li faci canvi. I li diu que és la farmacèutica que van segrestar. A ell li sembla impossible el que diu aquesta dona, però ella li ensenya els anells i el rellotge d’or, i l’home s’adona que “no és una qualsevol”. Pedro Tomás veu la manera d’ajudar-la i surt cap al restaurant, on sap que hi ha una parella de la Guàrdia Civil de trànsit que estaven fent un mos. Els crida i els guàrdies van a trobar aquella misteriosa dona que assegura que és la Maria Àngels Feliu (la que ja fa temps que el jutjat i la Guàrdia Civil han donat per morta). Se la miren incrèduls. La Maria Àngels ha de recórrer a la seva memòria prodigiosa (que tant ajudarà en la investigació) per convèncer els dos guàrdies que és ella. Els recita de memòria el seu número de DNI. Ells l’apunten i truquen a la central per comprovar-ho. Ara els han convençut: la dona que tenen davant seu és la Maria Àngels Feliu. La traslladen primer a la caserna de Navàs i després a l’hospital de Sant Pau, a Barcelona, per fer-li un reconeixement mèdic, tal com marquen els protocols en aquests casos. Al centre sanitari s’hi continuen vivint situacions surrealistes, com les que va viure Maria Àngels Feliu a la gasolinera. “Paciente de 35 años que es traída a urgencias tras estar largo tiempo retenida contra su voluntad por la Guardia Civil”, deia l’encapçalament de l’informe que van emetre els facultatius. Petit problema de redacció que atribuïa el segrest a la Guàrdia Civil, segurament causat per les presses i la sorpresa d’atendre aquella pacient inesperada. La roba que duia, la Guàrdia Civil la va haver d’anar a recuperar al cubell de les deixalles per poder-la analitzar i mirar de trobar pistes d’on podia haver estat retinguda i per qui. Després, Maria Àngels va anar a Olot, on la gent la va aclamar. Era el diumenge de Rams. I va ser de resurrecció per al fiscal Carles Ganzermüller i el jutge Santiago Pinsach, artífexs d’aquella interlocutòria de processament (dictada el dia dels Innocents) de Joan Casals i Xavier Bassa, que donava la víctima per morta. La van ben errar. I aquell dia de Rams els va tocar escoltar el llarg relat que els va fer Feliu sobre el seu captiveri, i els va regalar molts detalls útils per a la investigació.