El quadern negre
Tura Soler
Surten ossos a Vilassar, Pot ser Sandra Culi?
Les restes eren la sorra del passeig cap a on es dirigia la desapareguda quan la va captar una càmera
“Última hora: Apareixen restes òssies a la platja de VilassardeMar, a l’alçada de l’estació de tren Cabrera de Mar-Vilassar de Mar.
La zona ha quedat acordonada i
els mossos s’ha fet càrrec de la investigació. De moment, s’està investigant si són restes humanes i el temps que podrien portar a la sorra. L’Ajuntament de Vilassar de Mar i el de Cabrera de Mar s’han posat a disposició dels Mossos d’Esquadra per a qualsevol ajuda que sigui necessària”
És el missatge textual que va penjar ahir l’Ajuntament de Vilassar de Mar als seus perfils de les xarxes socials.
La troballa dels ossos, que va fer un home que passejava, inevitablement ha fet recordar que a Vilassar de Mar, i anant en direcció cap a la platja, es va perdre el rastre de Sandra Culi, desapareguda el dia de Sant Esteve del 2020. Aquell dia, la Sandra, de 44 anys, va dinar a casa de la seva sogra a Vilassar de Mar. Com feia altres vegades, havent dinat va sortir a caminar. El seu rastre es perd a les cinc de la tarda, quan la càmera d’un habitatge particular, no gaire lluny de la casa d’on va sortir, la capta. Duia una jaqueta de ploma de color negre i una motxilla de color verd, que es va trobar a faltar a casa de la seva sogra. La tenien plena de coixins i només quedaven els coixins. Quan la càmera la va gravar caminava en direcció al mar. Ningú sap si hi va arribar. Les càmeres municipals del pas subterrani sota les vies no funcionaven i les del Club Nàutic, no gaire lluny, no la van captar. Es va comprovar que no hagués pujat a cap tren, que no hagués anat al seu pis de Barcelona. I el seu cotxe era aparcat al lloc on l’havia deixat quan havien arribat a Vilassar.
L’anàlisi del telèfon de la Sandra (que va deixar a casa de la sogra) va descobrir cerques que van dur els Mossos a buscar-la al pantà de Sant Ponç, al Solsonès. Les cerques feien témer la possibilitat que la dona s’hagués volgut llevar la vida. Durant dies es van muntar batudes amb desenes de voluntaris, dirigits per Daniel Tienda, que es va erigir en portaveu de la família, a la zona del litoral i també als entorns muntanyosos de Vilassar. A la pedrera de Teià s’hi van enviar els especialistes de recerca dels Bombers i els gossos ensinistrats, després que una de les voluntàries alertés que havia sentit un crit. Però la recerca va resultar infructuosa. Els equips d’emergència oficials van decidir retirar els seus efectius després que alguns comandaments policials que eren sobre el terreny els informessin que les pistes que els aportaven venien de “pràctiques esotèriques”, perquè van saber que la informació provenia d’una vident, i després de veure un home que feia anar el pèndol a la zona. El comandament d’emergències va considerar que la procedència de les pistes no justificava mantenir el dispositiu, que es va retirar sense trobar cap rastre de la Sandra.
Els mossos, que ja fa temps que van deixar de buscar la dona esperant a veure si algun dia apareixia el cos, ara faran les comprovacions que pertoquin. Però a priori, els ossos, pocs i petits, que es van trobar sota del ferm del passeig aparentaven tenir força antiguitat i in situ, el forense no va poder assegurar que fossin humans. No hi havia cap crani, mandíbula ni ós llarg que ho evidenciés. Tot i que es va obrir una rasa ampla per mirar si es trobaven més restes, no se’n van trobar més. Fent la recerca també es va trobar una sabata però tampoc és té constància que estigui vinculada amb els óssos trobats. Tot s’enviarà als laboratoris per fer les corresponents anàlisis. De moment, Sandra Culi, llicenciada en veterinària estava casada, vivia a Barcelona i treballava als laboratoris Alcon Cusí del Masnou continua desapareguda.