La Maria no s’eclipsa

Quan s’eclipsen els àngels. Aquest és el títol d’una novel·la autobiogràfica, l’obra inaugural, d’una autora, Maria Freixenet Olivera, que possiblement no resultarà gaire coneguda en el món editorial. No us penseu, Maria Freixenet Olivera no és cap pseudònim, és el nom real i legal de l’autora, tot i que no va néixer ni la van inscriure am aquests cognoms. I és que l’autora, que a la solapa del llibre se la defineix com una persona indagadora i perseverant, va aconseguir amb la seva persistència i després d’una llarga odissea que els jutjats li canviessin oficialment els cognoms originals, que per a ella eren un llast. El primer cognom li recordava els maltractaments i l’abandonament del pare i el segon cognom li evocava els abusos i maltractaments de l’avi matern. No els reproduïm perquè ella vol que quedin definitivament en l’oblit. I ara ja té els Freixenet i Olivera, que ha rescatat de parents més llunyans. La Maria va aconseguir aquesta fita excepcional de treure’s els cognoms quan ja passava dels cinquanta anys i els jutjats li van fer cas després que a través del seu lletrat, José Enrique Pérez Palaci, aportessin un informe pericial psicològic que va concloure que els fets que la Maria va viure durant la infantesa, abandonament del pare i abusos per part de l’avi, que van fer que ella marxés de casa tan bon punt va fer 18 anys, li van deixar unes seqüeles que la van abocar a relacions inestables i trastorns emocionals i de conducta, amb la sensació que el que ha viscut o viu pertany a una altra persona, com si fos una “pel·lícula”.

I la Maria va decidir explicar la seva experiència i aquestes vivències i recollir-les en una novel·la autobiogràfica en què manté un equilibri entre la realitat i la ficció. “En aquesta història, els personatges que coneixem són, alhora, ficticis i reals. Ens trobem en aquesta estranya dualitat, una paradoxa, aquests personatges prenen vida pròpia dins les pàgines. Les personalitats són tan vívides i autèntiques que semblen habitar el món real. Després de tot, la ficció té una manera peculiar de revelar la veritat, de reflectir aspectes de la nostra pròpia existència i de donar-nos una finestra cap a noves perspectives i emocions”, escriu l’autora en una nota al final del llibre, redactat en primera persona en veu de la protagonista, que va desgranant unes situacions i fa aflorar uns sentiments que, es veu, no són inventats. Maria Freixenet va néixer a l’Hospitalet de Llobregat i actualment resideix a Riells i Viabrea. Amb aquesta novel·la, publicada per Caligrama Editorial, ha capturat la seva història i no es descarta que tingui continuïtat, de la mateixa manera que, com remarca ella, els patrons d’abús i maltractament que ella va viure es poden repetir en generacions que vindran. La seva capacitat d’afrontar els contratemps no s’eclipsa.