Susqueda: perquè no analitzen la beina?

Un mes després que uns rastrejadors avisessin els Mossos que havien trobat una beina en un punt clau de l’escenari del crim de Susqueda d’un calibre compatible amb l’arma homicida, cap responsable de la investigació s’ha interessat per anar-la a recollir i dur-la a la policia científica, que té eines d’alta precisió per fer-ne anàlisis. Per què no la recullen? No han donat cap resposta a l’home que va donar l’avís, tot i que té constància que els investigadors van rebre el missatge que els va enviar. La troballa, gràcies a l’ús de detectors de metall, es va fer el 24 de març. La beina era colgada de fullaraca i terra a la zona del baixant de la Font del Borni, concretament al replà on Bartomeu Soler, l’eremita que vivia a la barraca vora el pantà, aparcava el seu cotxe. Al mateix dia, a la zona, també s’hi van trobar uns estris, entre els quals un podall. El punt on va ser localitzada la beina coincideix amb el darrer lloc on l’informe de Google USA situa el telèfon d’una de les víctimes, Marc Hernández, justament al lloc on l’eremita deixava el seu cotxe, que en data del crim, el 24 d’agost del 2017, era un Peugeot 105, que després va canviar perquè li havien danyat. Segons l’informe de Google, el telèfon de Marc Hernández era en aquest punt entre les 11.20 h i les 11.26 h quan, segons la investigació, van petar els trets que haurien matat Marc Hernández i Paula Mas. L’hora es va establir a partir del testimoni d’uns senderistes que feien ruta més amunt, passant pel camí que mena a Sant Martí Sacalm.

La beina és d’un projectil del 38, munició d’arma curta. Tot i que es desconeix el temps que pot fer que la beina fos on va ser trobada, la rellevància rau en el fet que és d’un calibre que es correspon amb el forat de bala que presentava el cadàver de Paula Mas, segons van concloure els experts de balística dels Mossos després d’un estudi molt complex que van realitzar amb els forenses. Pel fet que en els cadàvers no es trobés cap projectil i tampoc s’hagi localitzat l’arma del crim, el jutjat va encarregar un estudi per establir de quin tipus i de quin calibre podia ser l’arma homicida i de quina distància s’havia disparat a partir de les ferides d’entrada i sortida que tenia una de les víctimes, la noia. La pericial es va realitzar només amb l’anàlisi de la ferida de bala de la noia perquè no va ser possible, per l’estat del cos i el tipus de ferides, fer-ho a partir del cadàver del noi. L’estudi es va realitzar a partir de les fotografies i dades de l’autòpsia i múltiples proves de laboratori realitzades disparant diferents armes i municions a uns objectes d’os sintètic per comprovar en quins casos els forats d’entrada i sortida eren més semblants als reals. Després de nombroses proves, els perits van concloure que els orificis de la víctima són compatibles amb sis tipus d’armes de la família dels 9 mm (9 mm Makarov; 9 mm curt; 9 mm Luger; 9 mm llarg, 38 Special i 357 Magnum), la majoria utilitzats en armes curtes. Un ventall molt ampli que inclou les armes que utilitzen tots els cossos de seguretat i els membres de l’exèrcit, a part d’algun subfusell utilitzat en països de l’Europa de l’est. De manera que saber quina és l’arma homicida sense tenir-ne cap sospitosa esdevé molt difícil. Ara tenen un element balístic amb possibilitats de ser estudiat pels experts de la policia científica però no l’han recollit. Per què?