EL Quadern negre
Tura Soler
Els lladres troben bons botins a les biblioteques
El cas del robatori d’un mapa del 1504 a Girona té un precedent calcat a la Biblioteca Nacional el 2007
El dimecres 17 d’abril, un home seixantí, cap pelat, elegant, es va presentar a la biblioteca Carles Rahola de Girona i va demanar de consultar alguns dels documents històrics que es guarden al centre. Són documents de consulta restringida a investigadors, però l’home, que va dir que ho era i es va identificar com Jacques Thierry Hervé, no va despertar sospites i se li va permetre l’accés al llibre que havia demanat, consulta que es va fer sota vigilància. Després de fer la consulta, l’usuari va retornar la documentació i va marxar. Però llavors el treballador va advertir que faltava el mapa d’estels del 1504, de valor incalculable, que era dins del llibre quan l’hi havia entregat. El cas, que està investigant la unitat de patrimoni històric dels Mossos d’Esquadra, té un precedent molt similar a la Biblioteca Nacional de Madrid, on el 2007 es van trobar a faltar uns mapes de Ptolemeu, del segle XV, de valor també incalculable. Els mapes es van poder recuperar, un a Austràlia i l’altre a Nova York, però el cas va provocar la dimissió obligada de la que llavors era directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regàs.
El lladre dels mapes de Ptolemeu era, com el de Girona, un home seixantí i calb, que es va identificar com investigador i que va aconseguir treure els mapes de la sala Cervantes de la Biblioteca Nacional, on hi ha grans mesures de seguretat, amb un estratagema enginyós. En una primera visita va amagar una punta de bisturí entre les fitxes dels arxius. I el feia servir cada cop que repetia una visita per tallar els fulls dels llibres incunables on tenien els mapes. Els responsables de la Biblioteca Nacional van descobrir que faltaven els dos mapes de Ptolemeu quan estaven preparant una exposició on els mapes s’hi havien de dur. Es va poder comprovar que els volums que contenien els mapes els havia consultat un únic usuari: César Gómez Rivero, un investigador uruguaià que havia fet consultes intermitents a la Biblioteca Nacional entre el 2004 i el 2007, havia aconseguit usurpar 19 documents històrics. La biblioteca guardava la seva fitxa; se’l va poder localitzar i es va comprovar que formava part d’una banda internacional que es dedicava als robatoris de documents històrics amb connivència amb les llibreries Imago Mundi, amb seus a l’Argentina i a Itàlia. César Gómez, que va fugir a l’Argentina, va confessar el robatori, però mai va ser jutjat perquè l’extradició que demanava el jutjat de Madrid no es va arribar a executar mai. Tot i això, els mapes van tornar a la Biblioteca Nacional.