Susqueda: les allargues dels Mossos a la jutgessa

“S’està confeccionant un informe exhaustiu de les diligències que resten pendents de lliurar, tot detallant el seu estat i les gestions que manquen per finalitzar. De manera resumida queden 16 diligències pendents de lliurament; deu d’aquestes estan pràcticament finalitzades i formen part d’un entorn virtual per facilitar la comprensió. Lògicament aquestes diligències han d’anar acompanyades d’unes diligències informatives instruïdes per aquesta unitat central amb l’objectiu de contextualitzar les informacions obtingudes en el marc d’una investigació altament complexa amb gran volum de dades interrelacionades. Pel que fa a les sis diligències pendents, si bé la majoria estan iniciades, manquen diferents gestions de camp i en alguns casos existeix la problemàtica de la dependència d’altres organismes i/o personal extern al cos dels Mossos d’Esquadra, la qual cosa dificulta encara més la pràctica de les actuacions.”

Aquesta és la resposta textual que els Mossos han donat a la jutgessa Ana María Valencia, que instrueix el sumari del doble crim de Susqueda i que al març els va exigir “l’aportació immediata de les diligències pendents” i, en cas que no fos possible, que informessin “sobre el seu estat i els motius que n’impedeixen la conclusió”. En vista de la resposta, que denota que algunes de les sis diligències que mencionen no estan ni començades, no s’albira una ràpida conclusió del sumari del cas del doble crim, perpetrat el 24 d’agost del 2017, és a dir, fa ja més de sis anys i vuit mesos. El jutjat de Santa Coloma de Farners manté un únic encausat, Jordi Magentí, un pescador del pantà, que va passar 303 dies a la presó però que va ser alliberat per l’Audiència.

D’aquestes 16 diligències que els Mossos tenen pendents d’entregar, ara s’ha de descomptar la dels resultats sobre les proves de so que es van encarregar a una empresa externa, i que han aportat juntament amb la resposta sobre l’estat de les actuacions. Els resultats de les proves de so no són concloents i els perits assenyalen que un dels punts possibles on es van disparar els trets que van matar en Marc i la Paula podria ser el de la Rierica (l’escenari que marquen els investigadors, tot i que allà no s’hi han trobat vestigis), però també veuen viable que vinguessin del baixant cap a la desembocadura del torrent de la Font del Borni (lloc on aparcava el cotxe l’eremita de la barraca), una zona a prop d’on es van trobar restes del caiac de les víctimes i que Google assenyala com a darrer punt on es va activar el telèfon d’en Marc. I on recentment s’ha trobat una beina del mateix calibre, un 38, de l’arma homicida, segons va establir la policia científica dels Mossos a partir d’un estudi molt complex de la ferida de bala del cap de la noia. La beina, però, no l’han analitzat.