Un cadàver a la via

“Interrompuda la circulació de trens entre Flaçà i Figueres. Derivat de l’atropellament d’una persona a l’estació de Camallera, la circulació de trens es troba interrompuda entre Flaçà i Figueres. S’ha establert un servei alternatiu per carretera.” Aquesta era la informació que es va publicar el 29 de maig. Però res es va dir de “l’atropellament”, de les seves circumstàncies ni de la víctima d’aquest atropellament. És més important que un tren deixi de circular una estona, amb les molèsties, és clar, que això ocasiona als usuaris, que no pas que una persona hagi acabat morta a la via? És com quan algú assenyala la lluna i en el que ens fixem és en el dit i no pas en la lluna. Doncs penso que ens hem de fixar més en la lluna i veure què hi passa.

El noi que va acabar mort entre els rails de les vies del tren, en Santiago, tenia només 30 anys. Una estona abans de les 19.25 h, que els equips d’emergència van rebre l’avís del fatal atropellament, aquest jove havia sortit de Mataró amb el cotxe del seu pare i va conduir en direcció nord. A l’alçada de Camallera va deixar el cotxe i va saltar a la via del tren. Poca estona després va arribar al lloc de la tragèdia la seva companya, una dona de 37 anys, plorant davant la mort que no s’havia pogut evitar. I l’escena d’un cadàver a la via s’està repetint molts cops, massa, darrerament. I el focus informatiu sol quedar-se en la interrupció del servei que això suposa i la diligència de la companyia a resoldre el cas. La causa de la interrupció sembla que no té importància, menys en el cas que hagi estat conseqüència d’un robatori massiu de coure i, a més a més, el dia de les eleccions. Llavors es va posar molt èmfasi a investigar els motius del tall de circulació de trens i hi va haver molta pressa per córrer a detenir els malfactors culpables. Però quant al degoteig d’interrupcions per culpa d’un cos a la via, que en la gran majoria de casos es tracta de suïcidis, no es veu gaire interès a aprofundir per esclarir-ne les causes i mirar de fer-ne prevenció. El cas d’en Santiago passarà a incrementar la xifra d’atropellaments mortals pel tren i la de suïcidis a Catalunya. Però la víctima no es pot quedar com un número a les estadístiques. El suïcidi s’està convertint en una autèntica xacra social. Les dades del’any 2022, les darreres oficials que he trobat publicades, sumen 614 suïcidis (440 homes i 174 dones), una xifra que més que triplica la xifra oficial de les víctimes dels accidents de trànsit a les carreteres, que sumaven 157. Sembla que ara els professionals de la salut i els agents socials i també els familiars dels afectats estan d’acord que el suïcidi no es pot tractar com si fos un tabú i que s’ha d’afrontar començant per admetre el problema si es vol fer la prevenció. Això també implica reconèixer que la gran majoria d’aquests atropellaments que provoquen aquests talls de circulació i les molèsties als usuaris són a causa de suïcidis. I què és més notícia la pèrdua tràgica d’una vida humana que no pas el retard que pot tenir un tren.

Hem de procurar mirar més la lluna i no tant el dit que ens l’assenyala.