Perill! Lladres a l’AP-7

“Voleurs sur l’autoroute. Une crevaison peut être une arnaque.” Aquests dos missatges els vaig poder llegir dimecres en un petit trajecte que vaig fer per l’autopista AP-7 als rètols electrònics on estem més acostumats a veure un comptador de morts d’accident de l’any, avisos per pluja, d’accident, d’obres, de carrils tallats... A mi em van tocar els dos avisos en francès, però m’he informat amb gent que hi transita més i amb gent de l’ordre que diuen que te’ls pots trobar en més idiomes, aquests missatges que avisen que hi ha “lladres a l’autopista” i que “una punxada pot ser una estafa”. Doncs penso que potser han tardat massa a posar els avisos que si bades un moment et poden plomar en ruta. Molta gent ja ha caigut a les grapes d’aquests lladres que atalaien els incauts que circulen per l’autopista i fan aturar conductors incauts amb l’excusa que els volen ajudar perquè tenen una roda rebentada, fent-se passar per policies que et fan un control... Els Mossos, segons les dades que van aportar a principis de juny, van comptabilitzar (no podem saber si tots es denuncien) 3.900 robatoris a les autopistes de Catalunya, i aquest any ja n’han comptat un miler. I la supressió dels peatges, a banda de saturar de més vehicles les autopistes, facilita la feina dels lladres a l’hora de fugir i, en canvi, dificulta la feina dels policies a l’hora de perseguir-los, ja que amb els peatges, que ja per si mateixos eren un entrebanc, també van desaparèixer les càmeres, que ara s’intenten tornar a posar en punts estratègics. Tot i així, els Mossos van anunciar que aquest any havien arrestat 221 d’aquests lladres que treballen a les autopistes. Tots són multireincidents, cosa que significa que els van detenint i tornen a la feina.

Una feina, la de lladre de carretera o assaltador de camins, que fa tres dècades era la gran especialitat d’un clan familiar, “uns senyors de Barcelona” com els va anomenar el llavors governador civil de Girona, Pere Navarro, que assaltaven conductors, sobretot turistes, armats amb una destral o eines similars i els robaven els diners de les vacances a la Costa Brava. Aquests assaltants que la premsa vam batejar com “la banda dels quatre” van fer estralls durant la dècada dels anys 80 del segle passat i van deixar algun mort i tot. Amb el temps, els senyors de “la banda dels quatre” es van jubilar de la feina dels camins (les noves generacions es van quedar a Barcelona amb altres negocis) i les carreteres van ser ocupades per uns lladres vinguts de més lluny que van deixar la destral i van adoptar l’enginy com a mètode. Van patentar el mètode peruà: despistar el conductor punxant-li una roda. Menys agressiu i igual d’efectiu. Ara els peruans s’han retirat i han venut la patent a gent vinguda de l’est d’Europa que alternen l’enginy i no descarten la violència si cal. Temps diferents, lladres diferents però les víctimes sempre hi són. Benvinguts els avisos. Veurem l’eficàcia.