Suïcidi amb causa

Cronologia de fets: pels volts de les onze del matí del dimarts 23 de juliol la cartera entrega una notificació del Servei Català de Trànsit (SCT) en el domicili d’Olot de Leandre Prat Cudí, de 54 anys. El destinatari llegeix la resolució del director de l’SCT, Ramon Lamiel Villaró, que li comunicava que rectificaven un “error material” que havien comès en una resolució anterior en què ordenaven l’arxivament d’un expedient i, per tant, li imposaven la sanció. Una estona abans Prat havia rebut la comunicació d’un embargament per valor de 12.532,43 euros de l’Agència Tributària Catalana. I el mateix matí Leandre Prat redacta una nota que deixa ben visible a la taula del seu pis: “M’he anat a tirar del Far. Cremeu-me i escampeu les cendres al camp.”

I a quarts de dotze, agafa un taxi i es fa portar primer fins al cementiri d’en Bas i fa visita a la tomba dels pares mentre el taxista l’espera. Continua la ruta fins al santuari del Far i diu al taxista que no l’esperi. “Ja vindran a buscar-me”, li diu. Entra a l’església (el taxista ho veu pel retrovisor) i després es tira pel cingle.

Avui els seus familiars, que ja han complert les voluntats escrites en la nota de suïcidi, anuncien que arribaran fins al final per depurar responsabilitats de l’administració en la mort d’en Leandre, un home amb discapacitat del 69% per malaltia cognitiva que, segons els informes mèdics, estava patint una situació d’angoixa i amb idees autolítiques (que li apareixien quan li arribaven notes d’embargament) per culpa de l’assetjament de l’administració. No és que no admetin que Prat cometia infraccions, perquè en cometia i tenia 147 denúncies acumulades que li comportaven la retirada de 150 punts. El que al·legaven en el seu llarg periple de recursos era l’anul·lació de tots els expedients donada la seva incapacitat mental per entendre les conseqüències dels seus actes. Un informe del forense Narcís Bardalet assenyala que vivia en un “procés delirant, psicòtic i totalment alienat que li anul·lava la imputabilitat”. Sobre la base d’aquesta discapacitat mental derivada d’un traumatisme al cap als 16 anys i que el portava a identificar-se com a Neo, ciutadà de la República Errant del Menda Lerenda, l’Ajuntament d’Olot li va arxivar tots els expedients pendents i el cap dels Mossos de la Garrotxa va demanar que s’apliquessin mesures cautelars urgents (retirada del carnet) per evitar danys a altres persones i a ell mateix. Però l’SCT i el Síndic de Greuges, a qui també van demanar auxili els familiars, només van valorar que tenia el carnet vigent (tot i el seu greu trastorn mental conservava les aptituds per passar les proves de renovació) i que la facultat per retirar el permís és de la DGT. La família creu que la carta de Trànsit (que no havia d’haver arribat a l’adreça de Leandre Prat sinó a la del seu germà Toni) i l’embargament van ser el desencadenant del suïcidi. Un suïcidi que, creuen, s’hauria pogut evitar si l’administració hagués actuat i li hagués dispensat un tracte humà com a discapacitat en lloc de fer prevaler les ànsies recaptatòries. No volen permetre que el cas de Leandre Prat quedi difuminat com un número més en les estadístiques oficials de suïcidi. Preveuen demandes.