Un crim i un roure

La publicació, en aquest espai, de l’acte en record de les degollades de Folgueroles ha fet que l’empresari i enginyer de Manlleu Ramon Torra Orra rememori un altre apunyalament mortal ocorregut a Osona. Us reprodueixo el relat d’aquest crim tal com l’ha redactat el seu autor, emparentat amb les víctimes. Aquí podeu llegir el text de Ramon Torra sobre un crim que vol rescatar de l’oblit i que ell titula “La Creu del Roure”.

“Conta la història que ens ha arribat d’entre una i altra generació procedent dels nostres parents avantpassats, que uns nostres familiars moriren per causa violenta de les ferides rebudes a la Creu del Roure, al camí ral de Vic a Sau que va per Tavèrnoles i Savassona, al lloc del sot i torrent del Castell, en una rostada de la cara solella pujant cap a Creu de Ventallola. En aquell lloc hi havia una espessa roureda on hi havia un dels indrets més aïllats i feréstecs de tota aquella contrada; encara avui hi és present el mateix roure, a l’escorça del qual una creu de ferro clavada al bell mig de l’arbre centenari dona senyal i ens recorda el punt exacte on succeí aquella tragèdia.

Un captard de primavera, quan venien del mercat de Vic el dimarts dia 20 de maig del 1879, uns joves pagesos de la Vall de Sau i el Veïnat de Dalt foren assaltats per una banda de malfactors que els apunyalaren per a saquejar les seves pertinences, solament una dona del grup es va poder escapar d’aquell assalt pel mig del bosc, rostos avall, cridant auxili i anomenant el nom d’un Sala de Roda que davant de la cridòria que va aixecar fins a sortir al camí de baix de Roca Foradada i Passarella, els bandits varen desistir de perseguir-la perquè es varen pensar que aquest Sala sortiria ajudat per algun dels pagesos de les masies més properes a defensar la persona escàpola. La causa que se n’esbrinaria després del fet seria que algun dels mercaders havia venut alguna partida prou important de bestiar a la dita ciutat i havien anat a alguna de les joieries més importants que hi havia aleshores a comprar-ne algun valor: dos dels apunyalats d’aquell fet de vint i més anys d’edat de noms Pere Orra i Bruguera i el seu germà més jovenet Miquel. Segons consta en l’acta de defunció trobat encara a l’ajuntament de Tavèrnoles, en Pere va restar agonitzant de les ferides rebudes fins al cap de deu dies a la masia del Castell de Savassona, on va morir el dia 30 del mateix maig, a dos quarts de tres de la tarda, i que en aquell fossar fou enterrat. Era el fill més gran que havia de ser l’hereu de la casa de can Parcet, del terme de la parròquia de Sau. A raó d’aquell fet i a falta del fill més gran, l’hereu de la masia va passar a ser el segon germà, de nom Bonaventura, que esdevingué el meu avi matern.

Al cap d’uns dies de passat aquell assalt, uns veïns de Folgueroles s’adonaren que unes dones del poble cada dia sortien en direcció cap a un gran camp de blat que hi havia al seu entorn, fins que, sospitoses del seu afer, foren descobertes proveint uns amagats que, identificats i detinguts, resultaren ser lladres i autors d’aquell crim. Jutjats i empresonat a Vic, la mare dels dos difunts, na Teresa Bruguera, va demanar que els dos lladres no els passessin pel càstig cruel del garrot vil; no se sap si finalment foren penjats o afusellats o cedits per a remar a galeres. Sembla que més tard no seria costum fer les execucions en places públiques, es canvià la norma d’executar-les en espais arrecerats dels darreres de les presons per estalviar l’escàndol dels espectacles succeïts anys abans, quan es feien en llocs oberts per fer veure la duresa de la tortura que fins aleshores s’havia mostrat a tothom com escarment.”

Ramon Torra. Manlleu.