Julie, sense sepultura

Qua­tre mesos després que es trobés pen­jada en un este­ne­dor de Roses la veïna de Besi­ers Julie Duée, el seu cos con­ti­nua al dipòsit de cadàvers perquè no s’han agi­lit­zat els tràmits burocràtics i judi­ci­als per poder fer l’enter­ra­ment i la cerimònia fune­ral. Tot i que la dona està iden­ti­fi­cada i la seva família loca­lit­zada i que la mare de Duée ha fet ges­ti­ons, el jut­jat encara no ha dis­po­sat l’entrega del cos ni la família ha acla­rit si vol tras­lla­dar-la o si opta perquè se l’enterri en un nínxol de bene­ficència aquí, ja que els cos­tos econòmics poden ser un pro­blema per a la família, que ha qüesti­o­nat el resul­tat de la inves­ti­gació que ha conclòs que no van inter­ve­nir ter­ce­res per­so­nes en la mort.

El 9 de juliol una veïna va des­co­brir el cos pen­jat a l’este­ne­dor d’un ter­rat d’un edi­fici ocu­pat del car­rer Cristòfol Colom de Roses. Julie Duée, de 33 anys, mare de qua­tre fills d’un, tres, set i quinze anys, cons­tava com a des­a­pa­re­guda a Besi­ers des de la nit del diven­dres 5 de juliol. Aquell dia era a casa seva, a Besi­ers, amb els fills i el pare d’un dels nens, excom­pany de la Julie que havia anat a veure el seu fill. Mira­ven un par­tit de fut­bol. Julie va dir als nens que ella sor­tia a fer una cer­vesa i que tor­na­ria al cap d’unes dues hores. Però no va tor­nar. A les 4.47 de la mati­nada del dis­sabte 6 de juliol, Julie va enviar un mis­satge a la seva ger­mana Maeva dient-li que l’havien aga­fat fora de casa seva i que ara estava segres­tada, tan­cada en una habi­tació des d’on sen­tia el mar i que havia sen­tit que deien que era a Roses. El seu dar­rer com­pany, Yoann (un home amb ante­ce­dents), també va asse­gu­rar que havia rebut una tru­cada de Julie un xic abans de la una de la mati­nada i que li deia que l’havien segres­tat, que l’havien dei­xat aban­do­nada en un pàrquing i que no sabia on era.

La poli­cia de Besi­ers es va posar a inves­ti­gar el cas de Julie Duée, amb pro­ble­mes de toxi­co­ma­nia i men­tals, com una des­a­pa­rició inqui­e­tant. Però el dia 9, el mateix dia que es va tro­bar la dona pen­jada a Roses, la inves­ti­gació va fer un gir, perquè es va pre­sen­tar una pare­lla a la poli­cia de Besi­ers dient que havien vist a les xar­xes soci­als la crida per tro­bar Julie i van expli­car que ells, que viuen al mateix car­rer d’ella, però no es conei­xien, dis­sabte al ves­pre se l’havien tro­bat i els havia dema­nat si podia anar amb ells a Roses. La van dur a Roses, però allà, segons van expli­car, ella se’n va anar amb una altra gent que va conèixer al car­rer. La poli­cia fran­cesa ja va donar vera­ci­tat a la versió que Julie va anar voluntària­ment a Roses, i quan, en tro­bar el cadàver, els Mos­sos van ini­ciar la seva inves­ti­gació també van tro­bar pro­ves que la dona cir­cu­lava lliu­re­ment per Roses. Es va com­pro­var, pels movi­ments de la seva tar­geta, que havia anat a com­prar a un super­mer­cat i el depen­dent va iden­ti­fi­car-la i va expli­car que anava acom­pa­nyada d’un home, i que es movia amb lli­ber­tat. La poli­cia científica i el forense no van detec­tar sig­nes de cri­mi­na­li­tat quan van fer l’aixe­ca­ment del cadàver i la ins­pecció de l’esce­nari i la tesi que com­par­tei­xen els Mos­sos i la poli­cia de Besi­ers, després d’inter­ro­gar l’acom­pa­nyant de Roses i el seu com­pany, és la del suïcidi. Una tesi que no con­venç la família de la noia.