El DAR anima a reprendre l'activitat agrària a l'Ebre amb la crisi tot i els problemes de l'oli, el vi i la fruita

El retorn a l'activitat agrària i ramadera podria convertir-se en una sortida viable a la crisi econòmica i la manca de sortides laborals a les Terres de l'Ebre. Així ho creu el director dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Acció Rural i Alimentació (DAR), Antoni Espanya, que, malgrat reconèixer que sector com l'oli, el vi o la fruita dolça passen per 'un any complicat', les expectatives futures del sector agrari són 'bones'. Les importants caigudes de preu no són exclusives d'aquests tres sectors sinó que també afecten l'arròs i la producció d'ametlla. En canvi, els cítrics, especialment les taronges, experimenten un repunt a l'alça dels preus després d'anys de crisi.

Segons el responsable del DAR al territori, la campanya de 2009 serà 'complicada' però 'aguantarà bé la crisi'. Especialment, per als productors d'oli d'oliva. Amb una disminució del 30% de la producció a la zona del Baix Ebre i Montsià com a conseqüència de la sequera, la recuperació a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta -que disposen de major superfície irrigada- permetrà assolir prop de 68.000 tones d'olives, 4.000 més que l'any passat. El preu, però, que ha tornat a baixar, aquest cop dels 0,49 als 0,42 euros respecte l'any passat, segons Espanya, com a conseqüència d'una bona producció en l'àmbit estatal i l'existència d'amplis estocs per part dels distribuïdors, reduint les compres. El fet que les previsions de producció de cara 2010 no siguin tan tones en l'àmbit estatal faria preveure un increment de preus. L'aposta del DAR, a més, passa per potenciar -amb el compromís d'aportar ajuts fins el 40%- la comercialització conjunta de l'oli de qualitat entre les dos grans unions de cooperatives del territori (Acomont i Acobem) així com aprofitar la gestió de la sansa per generar energia.En una situació complicada es troba també el sector del vi, que es manté al voltant de les 46.000 tones de producció de raïm. De la forquilla d'entre els 0,18-0,60 euros, el pagès passarà a rebre entre 0,15-0,40 euros el quilo. Amb tot, Espanya s'ha mostrat optimista davant el fet que a la Terra Alta la verema s'acabés completant i situant la collita en diversos cellers després que Torres, un dels grans compradors de raïm, renunciés adquirir menys quantitat en un any de gran producció arreu de l'estat. La crisi, a més, afectaria directament el consum. Malgrat tot, la DO Terra Alta ha incrementat enguany en un milió el nombre d'ampolles de vi embotellat.Cau la fruita dolçaEl panorama més fosc, probablement, se l'esta trobant en aquests moments els productors de fruita dolça de la Ribera d'Ebre. Tot i la recuperació de la producció de cirerar, que ha crescut el 100% respecte 2.008, i el creixement d'un 20% de la de préssec, la caiguda de preus d'aquesta última fruita -de 0,56 euros el quilo als 0,30 actuals- deixa la seva situació 'al límit de la rendibilitat', segons ha reconegut Espanya. La fruita seca, l'ametlla en concret, multiplica gairebé per quatre la producció però veu caure el seu preu en una tercera part.També han patit sotragades importants sectors representatius del territori, com l'arròs, que mantenen la seva producció al voltant de les 116.000 tones, lleugerament per sota que l'any passat, però veuen com cau el preu en un 25 i un 30%, entre els 0,25 i els 0,30 euros el quilo. Es tracta, segons el responsable del DAR, d'un descens que s'ha de contextualitzar en preus que durant els últims deu anys es van situar en una 'franja alta'.Els cítrics, d'altra banda, experimenten un petit respir respecte la delicada situació de campanyes anteriors, amb una lleugera recuperació de preus de les mandarines -dels 0,23 euros el quilo als 0,25-0,30- però amb una caiguda de la producció de més de 20.000 tones respecte l'any anterior. La millora de preus de la taronja és més evident -tot i decréixer també en 12.000 tones-, passant dels 0,15 euros el quilo als 0,24 aquesta campanya. 'Mai s'havia pagat aquest preu durant els últims deu anys', ha celebrat Espanya.Horta a l'alçaEn canvi, sectors com l'horta continuarien funcionant a l'alça, davant l'elevada demanda i la manca d'oferta al territori. 'En el moment actual podria absorbir mà d'obra', ha insistit. També ha recordat l'existència de 121 explotacions d'agricultura i ramaderia ecològiques, principalment d'oli, vinya, ametller, arròs, horta i fruiters, que sumen en total 7.200 hectàrees de conreus i pastures.Espanya s'ha mostrat convençut que, malgrat la situació que viuen molts sectors del camp ebrenc i el risc d'abandonament de l'activitat que denuncien els sindicats agraris, el camp ofereix 'bones perspectives de futur' en tant que un dels 'puntals econòmics' del territori i com a solució davant la situació de crisi econòmica recuperant terres anteriorment abandonades. 'Molta gent es reincorpora en temps de crisi. Pot ser una bona alternativa', ha assegurat. Això si, ha recordat, previ estudi del mercat i les seves necessitats com a requisit fonamental.Fent gala d'una visió 'optimista' del sector, més enllà de les nombroses veus que alerten d'un progressiu abandonament i la manca de relleu generacional, el responsable del DAR ha insistit en el pes 'estratègic' del sector agrari i ramader a les Terres de l'Ebre, al mateix temps que s'ha mostrat convençut que l'anunci de la supressió de les ajudes de la PAC a partir de l'any 2013 continuaran. 'Però no sabem encara en quins percentatges', ha reconegut. En aquesta línia, a més, ha subratllat les inversions en regadius, camins rurals i les ajudes Leader com a estímuls per al sector.