Punt divers
La reducció del nivell del pantà de Flix pot pal·liar la degradació del bosc de ribera de la Reserva de Sebes
El bosc de ribera de la Reserva Natural de Sebes a Flix (Ribera d'Ebre) està patint en els darrers anys un estat de degradació continuada que és conseqüència de la gestió hidrològica de l'embassament de Flix, en concret de l'actual nivell de l'aigua i la poca fluctuació. La recuperació total del bosc és impossible d'assolir, tot i que una reducció del nivell del pantà pot ajudar a garantir un futur als nous arbres que regeneren el bosc. Aquestes són les principals conclusions del projecte d'anàlisi de l'estat de conservació del bosc de ribera de la Reserva de Sebes, que aquest dijous ha presentat el Grup de Natura Freixe, un dels gestors de la Reserva, a les segones jornades sobre el bosc de ribera.
Les primeres jornades sobre el bosc de ribera es van celebrar a Flix ja fa deu anys i van ser unes jornades pioneres pel que fa a l'anàlisi i la restauració d'aquest tipus de boscos. El cap de projectes de la Reserva Natural de Sebes, Marc Viñas, ha explicat a l'ACN que el 1999 'encara es vivia d'esquenes al riu', de manera que en l'actualitat 'el bosc està com està perquè no s'havia valorat'. En canvi, en els darrers anys s'han endegat diversos projectes de recuperació dels espais fluvials.En el marc de les jornades, Viñas ha presentat aquest dijous els resultats del projecte 'Anàlisi de l'estat de conservació del bosc de ribera de la Reserva Natural de Sebes: efectes de la gestió hidrològica de l'embassament de Flix'. Aquest estudi, ha concretat Viñas, confirma que el bosc de ribera de Sebes 's'està degradant perquè hi ha una elevada mortalitat d'arbres', sobretot d'albers i salzes, els més típics de la zona. El projecte assenyala que la degradació es deu a l'actual gestió hidrològica de l'embassament de Flix, ja que el nivell del pantà és superior al que hi havia fa uns anys i aquest fet provoca un augment de la salinitat al sòl i la manca d'oxigen per a les arrels dels arbres.Viñas ha explicat que l'empresa Endesa, concessionària de l'explotació del pantà per a la producció d'energia elèctrica, té com a cota de concessió els 41,1 metres per sobre del mar. 'La tendència és apropar-se al màxim de la cota, amb molt poca fluctuació', ha dit, i 'això és el que mata el bosc', ja que aquest 'està acostumat a la fluctuació del nivell', segons les èpoques de l'any. D'aquesta manera, no hi ha renovació de la salinitat en el sòl per l'estabilitat del nivell de l'aigua del pantà, i les arrels dels arbres no reben suficient oxigen i moren. No obstant això, Endesa actua dins de la legalitat perquè no sobrepassa la cota límit.'La solució a aquest problema seria tornar a la gestió del pantà que hi havia abans, quan no afectava el bosc', ha destacat Viñas, qui ha recordat que es tracta d'un espai natural protegit -que és gestionat conjuntament pel Govern, l'Ajuntament de Flix i el Grup de Natura Freixe-. Tot i així, la reducció del nivell del pantà suposaria importants pèrdues econòmiques per a Endesa, de manera que la companyia 'no està disposada a assumir-ho'. Així, des de la Reserva es demana que 'algú assumeixi aquests costos'. La possible solució a la degradació del bosc és un dels elements centrals que s'han tractat a les reunions que han anat mantenint les parts implicades en aquesta problemàtica, és a dir, el Grup Natura Freixe, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Departament de Medi Ambient, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la companyia Endesa.D'altra banda, el cap de projectes de la Reserva Natural de Sebes, ha afegit que 'la degradació del bosc no es pot revertir', sinó que el que pretén la Reserva és 'que les actuals condicions canviïn perquè els nous arbres que regeneren el bosc puguin tirar endavant i fer que el bosc arribi al seu esplendor'.L'estudi fet pels tècnics del Grup Natura Freixe ha comptat amb actuacions com ara l'anàlisi de la qualitat del sòl, el bosc i l'aigua; l'anàlisi de les dades històriques del pantà de Flix, des del 1997, per veure l'evolució de l'entorn a partir de l'evolució del mateix pantà; el seguiment de la vegetació; estudis de fotointerpretació, que han permès comprovar la degradació i defoliació del bosc amb fotos aèries de precisió fetes a la Reserva; o el seguiment de la fauna, bàsicament les aus. En aquest sentit, Viñas ha explicat que l'estudi ha demostrat que la degradació afecta algunes espècies, com la cigonya blanca, reintroduïda a la Reserva el 2003. 'La major part dels xops estan morts i aquests són els arbres on nidifiquen aquestes aus', ha afegit Viñas.Efectes de la descontaminació del pantà de FlixD'altra banda, el cap de projectes de la Reserva ha explicat que les obres de descontaminació del pantà de Flix també podrien afectar negativament el bosc de ribera. Segons Viñas, el fet que es construeixi una presa per evitar que els llots contaminats s'estenguin 'farà que l'aigua agafi més velocitat i per tant hi hagi més erosió'. A més, ha continuat, amb les obres 'podria ser que el nivell del pantà augmenti i llavors estarem encara pitjor que ara'.Tres dies de jornadesLes segones jornades sobre el bosc de ribera han començat aquest dijous i s'allargaran fins dissabte, quan es farà una visita al tram final de l'Ebre. Les jornades compten amb ponents com Rafael Balada, director del Parc Natural dels Ports, que aquest dijous ha inaugurat les ponències amb una xerrada sobre la distribució de les espècies arbòries del bosc de ribera al riu Ebre; Arturo Elosegi, del departament de Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Politècnica de València, que aquest divendres farà una ponència sobre la gestió dels boscos de ribera i la garantia de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials; o dos ponents de l'Institut Superior d'Agronomia de la Universitat Tècnica de Lisboa, que tractaran sobre la restauració dels boscos de ribera i les seves espècies exòtiques.
Les primeres jornades sobre el bosc de ribera es van celebrar a Flix ja fa deu anys i van ser unes jornades pioneres pel que fa a l'anàlisi i la restauració d'aquest tipus de boscos. El cap de projectes de la Reserva Natural de Sebes, Marc Viñas, ha explicat a l'ACN que el 1999 'encara es vivia d'esquenes al riu', de manera que en l'actualitat 'el bosc està com està perquè no s'havia valorat'. En canvi, en els darrers anys s'han endegat diversos projectes de recuperació dels espais fluvials.En el marc de les jornades, Viñas ha presentat aquest dijous els resultats del projecte 'Anàlisi de l'estat de conservació del bosc de ribera de la Reserva Natural de Sebes: efectes de la gestió hidrològica de l'embassament de Flix'. Aquest estudi, ha concretat Viñas, confirma que el bosc de ribera de Sebes 's'està degradant perquè hi ha una elevada mortalitat d'arbres', sobretot d'albers i salzes, els més típics de la zona. El projecte assenyala que la degradació es deu a l'actual gestió hidrològica de l'embassament de Flix, ja que el nivell del pantà és superior al que hi havia fa uns anys i aquest fet provoca un augment de la salinitat al sòl i la manca d'oxigen per a les arrels dels arbres.Viñas ha explicat que l'empresa Endesa, concessionària de l'explotació del pantà per a la producció d'energia elèctrica, té com a cota de concessió els 41,1 metres per sobre del mar. 'La tendència és apropar-se al màxim de la cota, amb molt poca fluctuació', ha dit, i 'això és el que mata el bosc', ja que aquest 'està acostumat a la fluctuació del nivell', segons les èpoques de l'any. D'aquesta manera, no hi ha renovació de la salinitat en el sòl per l'estabilitat del nivell de l'aigua del pantà, i les arrels dels arbres no reben suficient oxigen i moren. No obstant això, Endesa actua dins de la legalitat perquè no sobrepassa la cota límit.'La solució a aquest problema seria tornar a la gestió del pantà que hi havia abans, quan no afectava el bosc', ha destacat Viñas, qui ha recordat que es tracta d'un espai natural protegit -que és gestionat conjuntament pel Govern, l'Ajuntament de Flix i el Grup de Natura Freixe-. Tot i així, la reducció del nivell del pantà suposaria importants pèrdues econòmiques per a Endesa, de manera que la companyia 'no està disposada a assumir-ho'. Així, des de la Reserva es demana que 'algú assumeixi aquests costos'. La possible solució a la degradació del bosc és un dels elements centrals que s'han tractat a les reunions que han anat mantenint les parts implicades en aquesta problemàtica, és a dir, el Grup Natura Freixe, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Departament de Medi Ambient, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la companyia Endesa.D'altra banda, el cap de projectes de la Reserva Natural de Sebes, ha afegit que 'la degradació del bosc no es pot revertir', sinó que el que pretén la Reserva és 'que les actuals condicions canviïn perquè els nous arbres que regeneren el bosc puguin tirar endavant i fer que el bosc arribi al seu esplendor'.L'estudi fet pels tècnics del Grup Natura Freixe ha comptat amb actuacions com ara l'anàlisi de la qualitat del sòl, el bosc i l'aigua; l'anàlisi de les dades històriques del pantà de Flix, des del 1997, per veure l'evolució de l'entorn a partir de l'evolució del mateix pantà; el seguiment de la vegetació; estudis de fotointerpretació, que han permès comprovar la degradació i defoliació del bosc amb fotos aèries de precisió fetes a la Reserva; o el seguiment de la fauna, bàsicament les aus. En aquest sentit, Viñas ha explicat que l'estudi ha demostrat que la degradació afecta algunes espècies, com la cigonya blanca, reintroduïda a la Reserva el 2003. 'La major part dels xops estan morts i aquests són els arbres on nidifiquen aquestes aus', ha afegit Viñas.Efectes de la descontaminació del pantà de FlixD'altra banda, el cap de projectes de la Reserva ha explicat que les obres de descontaminació del pantà de Flix també podrien afectar negativament el bosc de ribera. Segons Viñas, el fet que es construeixi una presa per evitar que els llots contaminats s'estenguin 'farà que l'aigua agafi més velocitat i per tant hi hagi més erosió'. A més, ha continuat, amb les obres 'podria ser que el nivell del pantà augmenti i llavors estarem encara pitjor que ara'.Tres dies de jornadesLes segones jornades sobre el bosc de ribera han començat aquest dijous i s'allargaran fins dissabte, quan es farà una visita al tram final de l'Ebre. Les jornades compten amb ponents com Rafael Balada, director del Parc Natural dels Ports, que aquest dijous ha inaugurat les ponències amb una xerrada sobre la distribució de les espècies arbòries del bosc de ribera al riu Ebre; Arturo Elosegi, del departament de Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Politècnica de València, que aquest divendres farà una ponència sobre la gestió dels boscos de ribera i la garantia de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials; o dos ponents de l'Institut Superior d'Agronomia de la Universitat Tècnica de Lisboa, que tractaran sobre la restauració dels boscos de ribera i les seves espècies exòtiques.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.