Els afectats per la pedregada de dilluns al pla de Lleida demanen ajuts per instal·lar xarxes antipedra

Els pagesos afectats per la pedregada que va descarregar dilluns passat entre el vespre i la mitjanit en diversos punts del pla de Lleida però sobretot a Torregrossa (Pla d'Urgell), Bell-lloc i els Alamús (Segrià), han demanat al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) més ajuts per poder instal·lar xarxes antipedra als camps de fruiters o si més no que s'incrementi el període d'amortització dels préstecs que es concedeixen per aquestes instal·lacions. Segons el president de la Cooperativa de Torregrossa, Daniel Setó, les malles antipedra poden arribar a costar 15.000 euros per hectàrea i els pagesos només disposen de deu anys per fer front al crèdit.

La petició dels pagesos s'ha fet amb motiu de la visita que ha portat a terme aquest dimecres el matí el director dels serveis territorials del DAR a Lleida, Joan Gòdia, a les zones més afectades per la pedregada del passat dilluns. Gòdia ha passat en primer lloc pel municipi dels Alamús, on a banda d'ocasionar danys als cultius, la pedra també va provocar destrosses al mobiliari urbà i en algunes construccions agrícoles. Posteriorment, Gòdia s'ha desplaçat fins a Torregrossa, la zona amb major afectació a la fruita, i ha pogut comprovar 'in situ' l'aspecte dels fruits als arbres, on en la majoria dels casos s'han registrat danys que van del 50 al 100% de la producció. Entre Bell-lloc, Torregrossa i els Alamús hi hauria més de 1.800 hectàrees amb una afectació superior al 50%.El director dels serveis territorials del DAR a Lleida ha lamentat que la del passat dilluns ja sigui la quarta pedregada que es registra a les comarques de Lleida en aquesta temporada. Precisament a Torregrossa, el passat mes de juny es va registrar una important pedregada, que ja va afectar bona part de la collita, i amb la que es va registrar dilluns, el municipi ja ho ha perdut gairebé tot.Gòdia ha recordat que des del DAR, ja fa temps que s'aposta 'molt fort' perquè els pagesos instal·lin xarxes antipedra a les explotacions. En aquest sentit, ha indicat que hi ha dos fórmules de finançament, una a través dels contractes globals i els plans de millora amb una subvenció del 40%, i l'altra és la dels préstecs a interès zero dels quals els pagesos en reclamen un increment del període d'amortització i que aquest superi els deu anys actualment estipulats. Segons Gòdia, el DAR estudiarà aquesta possibilitat, per tal que s'allargui el termini de pagament coincidint amb el període de vida útil de la plantació, però no ha pogut assegurar res en concret.Tot i que la política del DAR per fer front a les pedregades està centrada en la promoció de les xarxes antipedra, ha dit Gòdia, actualment són molt pocs els pagesos que s'atreveixen a fer front a aquesta inversió. D'aquesta manera, les xifres apunten a que enguany, a la plana de Lleida només hi ha unes 100 i escaig hectàrees protegides amb la malla i el DAR confiava que amb les línies anteriorment mencionades fossin unes 2.000 hectàrees a l'any.D'altra banda, Gòdia també ha indicat que des de fa un parell d'anys estan aconseguint descomptes en els mòduls de l'IRPF dels afectats per pedregades i que demanaran al Ministeri d'Agricultura una exempció de les quotes de la Seguretat Social, també dels afectats. Respecte a la petició de declaració de zona catastròfica que va demanar ahir dimarts l'alcalde dels Alamús, Francesc Beà, Gòdia l'ha descartada ja que la majoria d'explotacions estan assegurades i llavors és incompatible fer les dues coses.Per últim els pagesos han demanat celeritat a les asseguradores a l'hora de fer passar els pèrits per les finques afectades, ja que la pedregada va caure quan molts agricultors ja havien començat a collir i ara han d'estar aturats mentre s'espera aquest balanç.