Descobreixen tres cases de masovers al jaciment romà de Vilauba, al Pla de l'Estany, dels segles VI i VII dC

La descoberta de tres cases unifamiliars a Vilauba, a Camós (Pla de l'Estany), d'uns 30 metres quadrats i del segle VI i VII dC, confirma una dada transcendental per aquest jaciment romà, com és que en l'etapa més tardana encara hi vivia algú i per tant no era només un centre de treball. A nivell de Catalunya, queden poques estructures habitades d'aquest període. Les cases, modestes, conserven clarament la seva distribució, amb elements com ara les llars de foc, així com fragments de terrissa, algunes monedes i objectes de ferro com ara falçs i esquellots. Els arqueòlegs creuen que hi vivien un màxim de vint persones que s'encarregaven del conreu i explotació de les terres del voltant.

La descobeta d'aquest nucli d'hàbitat estableix una relació entre el topònim Villa Alba (vil·la blanca), documentat al segle X, amb el 'fundus' de l'antiga vil·la romana i confirma que Vilauba 'és un dels pocs jaciments a tot Catalunya on podem veure des de l'arribada dels romans, la seva transformació del territori i fins a la invasió dels serraïns; més de 700 anys continuats, un cas gairebé únic', explica entusiasmat un dels coordinadors del jaciment, Pere Castanyer. Un altre aspecte important ha estat que fins ara els investigadors creien que en l'última etpa del jaciment ja no hi vivia ningú, una dada que queda desmentida amb l'aparició d'aquestes tres cases unifamiliars.Tres cases modestes de pedra i fangEls dos últims segles del jaciment es trobaven amagats en un important nivell de pedres que es corresponien a l'alçat de les parets. El seu bon estat de conservació ha permès distingir tres unitats familiars clarament independents, d'uns trenta metres quadrats cadascuna, amb una distribució similar: un espai per a la vivenda amb alguna llar, delimitada per un cercle de pedres i amb senyals de foc; un pati i un espai annexa.Les parets de pedres unides amb fang, paviment d'argila i possiblement una coberta vegetal, confirmen el caràcter modest dels seus habitants. Com a màxim, hi podia viure una parella i quatre fills, que s'encarregaven de conrear i explotar les terres del voltant, propietat d'un senyor a qui pagaven una renda. En les campanyes inicials d'excavació del jaciment, als anys vuitanta, van quedar al descobert una premsa d'oli i varis dipòsits de la mateixa fase, unes instal·lacions de producció que compartirien els habitants de les cases. La troballa ha estat el resultat de tres anys continuats d'excavacions des del 2007 fins al 2009, concretament sis mesos, en un conveni de col·laboració entre les les institucions copropietàries del jaciment -els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles- i la Diputació de Girona. Durant aquest temps, s'ha pogut encetar un nou sector del jaciment, de 700 metres quadrats, que ha acabat 'desbordant' la planificació inicial pels bons resultats obtinguts.Falçs i monedesL'excavació dels nivells inferios va permetre treure a la llum objectes de ferro -ganivets, falçs, esquellots-, diverses monedes i sobretot fragments de terrissa local, que un cop estudiats, permetran conèixer-ne els seus usos i també fixar la cronologia de l'abandonament final del jaciment, possiblement al segle VII dC. Un cop restaurades, s'exposaran al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.Durant trenta anys, aquest jaciment, obert al públic en visites concertades, s'ha excavat de forma ininterrompuda, permetent posar al descobert una superposició d'edificacions que permetran reconstruir la història d'aquesta zona des del segles II-I aC. fins al segle VII dC. Els estudiosos calculen que encara hi ha un 30% del jaciment per descobrir. Un aspecte clau per al seu futur serà el projecte de desviació de la carretera que va de Pujarnol a Camós i que actualment atravessa les restes arqueològiques. Si s'acabés desviant, Vilauba es convertiria en un sol espai i deixaria d'estar dividit. La contrucció d'aquesta carretera va ser la que va permetre precisament descobrir les primeres restes l'any 1932.