La cova de les Teixoneres de Moià era punt de parada habitual en els desplaçaments dels neandertals

La cova de les Teixoneres de Moià (Bages) va ser fa uns 50.000 anys un punt de parada habitual de grups de neandertals que es desplaçaven pel territori. Així ho han constatat les prop de 260 eines de pedra que s'han trobat en la campanya d'excavacions que hi duu a terme fins divendres un equip d'una trentena de persones sota la direcció de Jordi Rosell, un dels investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Rosell ha explicat que les eines estan fabricades amb materials que no es troben a Moià i que constaten que la cova era utilitzada per homes procedents d'indrets llunyans. Fins ara es creia que l'ocupació de la cova era molt esporàdica i ocasional.

En la campanya d'excavacions que es va fer l'estiu passat ja es van trobar una gran quantitat d'eines de pedra. En aquesta ocasió se n'han localitzat de pissarra, de quars, de pedra calcària i de sílex. En la majoria dels casos es tracta de materials que no es troben a l'entorn de Moià i que procedeixen d'indrets llunyans com el Pirineu o el massís de Montserrat. Això, explica Rosell, converteix la cova de les Teixoneres en un 'referent' en els desplaçaments dels neandertals que passaven per la Catalunya interior, que sabien de l'existència de la cova per refugiar-s'hi. Tot plegat demostra que la cova era utilitzada per homínids de diferents punts del territori i que no procedien de l'entorn més immediat, tal i com es creia fins ara. Fruit dels treballs i de les troballes també es considera que la cova no era utilitzada de forma puntual, sinó de forma habitual per diferents grups de neandertals. Durant la campanya també s'han localitzat els indicis d'un assentament que podria indicar una organització espacial de la cavitat. S'hi han trobat restes d'un fogar i unes costelles de bòvid que s'haurien menjat els homes que s'hi haurien refugiat. L'estudi d'aquestes restes centrarà la campanya d'excavacions de l'any que ve, ha explicat Rosell, que ha dit que caldrà trobar nous indicis de l'estructuració de l'espai i aprofundir en l'estudi de l'assentament. Com és habitual, entre les restes n'han aparegut de noves d'ós de les cavernes i de hienes, dues espècies que utilitzaven la cova com a cau. Precisament, l'objectiu de l'excavació que es duu a terme a les Teixoneres és comprovar la interacció que es produïa entre aquests animals i els homes. Una interacció que segons Jordi Rosell s'està demostrant que no existien, ja que l'home foragitava els animals quan ocupava l'espai. La campanya d'excavacions s'ha dut a terme també a la cova del Toll. En aquell indret no s'hi ha trobat restes que indiquin la presència humana, ja que es tracta d'una cavitat més humida que només hauria estat utilitzada pels animals.