L'alcalde de Valls defensa que no hi ha cap operació involucrada en el 'cas Pretòria' després de la dimissió de Carbó

L'alcalde de Valls, Albert Batet (CiU), està convençut que a l'Ajuntament no hi ha cap operació involucrada en el 'cas Pretòria' i que 'tot és net, correcte i legal', després que Genís Carbó hagi dimitit com a assessor urbanístic arran la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón on apareix el seu nom. En declaracions a l'ACN, Batet també ha volgut deixar clar que Carbó no signava informes, i que la seva feina era simplement 'de gestió'. La seva vinculació en la investigació de Garzón ha agafat per sorpresa el consistori, perquè 'desconeixíem els seus antecedents', ha declarat l'alcalde.

'Quan algú apareix en una interlocutòria perd la confiança', ha afirmat Batet. Si Carbó no hagués presentat la seva baixa voluntària -que va atribuir a motius personals-, el consistori igualment l'hauria cessat del càrrec com a tècnic, ha reconegut l'alcalde.  Segons la interlocutòria de Garzón, l'empresa d'assessorament urbanístic de Carbó va cobrar l'any 2005 244.011 euros de Niesma Corporació, la societat que va utilitzar Lluis Garcia Sáez, 'Luigi', per actuar a Sant Andreu de Llavaneres. Albert Batet ha insistit que, 'segons el que ell pot saber', no hi ha cap operació en la qual hagi intervingut Carbó que estigui relacionada amb la trama, i que de les empreses que estan sota sospita, Proinosa i Espais, cap d'elles no ha rebut una adjudicació per part de l'Ajuntament. Així doncs, conclou que cap des les operacions urbanístiques del seu consistori està vinculada amb 'l'operació Pretòria'. Carbó, excap de Planificació Territorial del DPTOP, va entrar a l'Ajuntament de Valls l'any 2007 com a càrrec eventual, quan Dolors Batalla era l'alcaldessa. Tenia dedicació parcial -treballava dos dies a la setmana- amb una retribució bruta de 36.000 euros. Actualment treballava per l'ajuntament de Valls, però en els últims anys ha estat en diferents ajuntaments. Va ser cap de Planejament d'Arenys de Mar (Maresme) en l'últim mandat de Miquel Rubirola(CiU) i era un dels càrrecs de confiança del govern municipal entre CiU i PP. El regidor d'Urbanisme d'aquella època, Lluís Blanchar, va abandonar voluntàriament el consistori perquè considerava que l'alcalde i Carbó actuaven a les seves esquenes i facilitaven informació privilegiada a alguns promotors. A més del 19995 al 2003 va ser regidor de CiU a l'Ajuntament de Mataró i des del 1996 al 2004 va ocupar el càrrec de cap de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat durant els governs de CiU, quan Felip Puig estava al capdavant de la conselleria.