Una de les empreses relacionades amb el cas 'Pretòria' promou el polígon industrial 'Vaca-roja' de les Borges Blanques

L'anterior equip de govern de les Borges Blanques (CiU i CIPM) va encarregar al 2004 a la societat privada Borges Park la construcció del futur polígon industrial de la població conegut amb el nom de 'Vaca-roja', després de requalificar-ne els terrenys. La societat estava formada per les empreses Construccions Riera, Tauricesa i Proinosa, aquesta darrera investigada en el marc del cas 'Pretòria'. Segons publica 'Somgarrigues, al 2007, la societat va adquirir el 60% dels sòl per iniciar la construcció del polígon tot i que a data d'avui encara ni s'ha iniciat la reparcel·lació del terreny. La societat hauria comprat els terrenys a 2,5 euros mentre ara els ven a 20, també segons aquesta publicació.

L'anterior equip de govern format per CiU i la Candidatura Independent pel Progrés Municipal (CIPM) va encarregar fa cinc anys a la societat privada Borges Park la construcció del futur polígon industrial de la població conegut amb el nom de 'Vaca-roja'. Al 2007, abans de finalitzar el mandat es van requalificar els terrenys on està prevista la construcció de la zona industrial. A partir d'aleshores, la societat va iniciar la compra de terreny al polígon per poder iniciar la construcció d'aquest. Però a data d'avui, encara està pendent que s'hi col·loqui la primera pedra. La societat Borges Park, està formada per les empreses Construccions Riera, Tauricesa i Proinosa, aquesta darrera investigada pel jutge Baltasar Garzón en el marc del cas 'Pretòria'. Un dels imputats per Garzón per formar part d'una presumpta trama de corrupció urbanística, el president de Proinosa, Josep Singla, es troba al carrer en llibertat després de pagar una fiança de 200.000 euros. En el moment en què es va fer la requalificació dels terrenys, l'arquitecte municipal era Jordi Huguet, imputat per la xarxa de cobrament il·legal de comissions d'obres de l'empresa pública Adigsa. Durant l'estada d'Huguet com arquitecte municipal, el consistori també va promoure la construcció del nou CAP i d'habitatges socials a la zona de l'estació de trens. CiU de les Borges ha explicat a 'Somgarrigues' que l'equip de govern va iniciar contactes amb l'Incasòl per promoure la construcció d'un polígon industrial a la població, de titularitat pública 'però les negociacions no van avançar' i, per aquesta raó, l'ajuntament va optar per 'decidir començar un sondeig entre particulars, empreses i entitats bancàries per trobar un promotor interessat'. Al 2007, tres anys més tard que l'Ajuntament de les Borges Blanques iniciés els tràmits per construir el polígon i després de la requalificació dels terrenys, va ser quan Borges Park 'va començar a comprar terrenys', segons explica el regidor de CiU, Enric Mir, qui qualifica tot el procés dut a terme per l'anterior equip de govern de 'llarg però transparent'. Segons ha pogut saber 'Somgarrigues', la societat es va fer amb el 60% del sòl industrial de Vaca-roja pagant 2,5 euros el metre quadrat mentre actualment en demana 20, segons assegura la publicació. La resta, el 40%  del futur terreny industrial, segueix en mans dels seus propietaris que en el seu moment haurien rebutjat l'oferta de la societat promotora. Per la seva part, l'actual alcalde de les Borges i aleshores a l'oposició, Miquel Àngel Estradé, assegura que l'operació es va fer 'a dit' i sense cap paràmetre 'ètic'. ERC, des de l'oposició, es va oposar a l'operació en considerar que no es podia deixar la creixement industrial 'en mans privades'. Esquerra defensava que el procediment es fes mitjançant un concurs públic.  Estradé ha explicat a 'Somgarrigues' que davant l'actual situació de paralització del creixement industrial al municipi, les Borges Blanques no disposa de més sòl industrial que el de Vaca-roja tot i els altres dos polígons, les Verdunes, que es troba al 70% d'ocupació, i el Castellots, que està lluny de completar-se.  L'ajuntament en cas de voler promoure la construcció d'un nou polígon industrial no ho podria fer perquè les Borges ja té reservades 41 hectàrees de sòl industrial per part d'Urbanisme. Per això, Estradé assegura que 'no tenim cap més remei que pressionar les promotores però aquestes no han aprovat encara ni el pla de reparcel·lació'.