Punt divers
Comença l'anàlisi de fruiters a l'Ebre, Lleida i Girona per detectar focus de patògens i evitar-ne la propagació
Tècnics del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) han iniciat les prospeccions de patògens en quarantena en fruiters, per tal de detectar i eradicar els focus bacterians i vírics que afecten aquests arbres. La campanya, que es va iniciar la setmana passada i durarà sis mesos, se centra en l'anàlisi de conreus a les Terres de l'Ebre, Lleida i Girona, zones que en anys anteriors van resultar afectades. En detectar alguna anomalia als arbres, els tècnics prenen mostres i les envien al laboratori, per analitzar-les i comprovar si realment el patogen afecta l'arbre. Si és així, l'única solució és arrencar-los, per evitar que el patogen es propagui a finques properes amb arbres sans.
Amb aquesta campanya, el DAR busca la presència de tres patògens: el foc bacterià, que afecta els fruiters de llavor com el pomer, el perer o el codonyer; la taca bacteriana, i el virus de la sharka, que afecten els fruiters de pinyol com els presseguers, els pruners o els cirerers. Els tècnics han de prospectar nombroses hectàrees de conreus de l'Ebre, Lleida i Girona, però prioritzen els que han patit focus l'any passat.En funció de la malaltia i de la zona on es troba el conreu, els tècnics fan actuacions diferents. Les prospeccions consisteixen en l'anàlisi arbre per arbre de la finca, en grups de dues persones que miren banda i banda del fruiter. Si detecten alguna anomalia o algun senyal sospitós de símptoma de malaltia, prenen una mostra i l'envien al laboratori per ser analitzada i confirmar la presència del virus o bactèria. En canvi, el virus de la sharka pot trigar tres o quatre anys en donar símptomes als arbres, de manera que els tècnics del DAR prenen mostres de tots els fruiters de les zones afectades per aquest virus el 2009 -Lleida i l'Ebre-, per analitzar-les i comprovar si tenen la malaltia encara que no en donin mostres.De fet, el personal del DAR està aquest dijous fent prospeccions en finques de presseguers de Benissanet (Ribera d'Ebre), on el 2009 la sharka va afectar 48,5 hectàrees de presseguers i albercoquers, que es van haver d'arrencar. La sharka, que significa 'verola' en búlgar, provoca decoloracions i deformitats al fruit i fa que no siguin aptes per a la comercialització. I és que, tal com ha explicat el responsable de patògens de quarantena del servei de Sanitat Vegetal del DAR, Miquel Àngel Solé, la normativa europea estableix que 'aquests patògens no hi han de ser i s'han d'eradicar arrencant l'arbre o la plantació afectada, perquè no hi ha cap tractament'.Davant el perill que aquestes malalties, que són molt contagioses, s'estenguin a finques properes, el DAR recomana als pagesos que, si detecten algun fet 'sospitós', avisin i ho comuniquin al Departament. Els agricultors que han d'arrencar arbres o plantacions reben les indemnitzacions estipulades pel DAR. Els principals focusEl primer focus de foc bacterià es va detectar a la zona de Lleida els anys 1998 i 1999. A partir d'aquí, el DAR va iniciar les campanyes de prospeccions, que es fan anualment. El 2007 es va localitzar el darrer focus de foc bacterià a Girona. 'Catalunya és una de les poques comunitats autònomes de l'Estat on podem considerar aquesta malaltia eradicada', ha destacat Solé. Actualment, hi ha dos focus actius de sharka, a la Granja d'Escarp (Segrià) i a Benissanet. A més, també hi ha diversos focus de taca bacteriana a la zona de Lleida.Quan s'arrenca una plantació afectada per la sharka, els pagesos poden tornar a plantar fruiters immediatament. No obstant, en el cas de la taca bacteriana han d'esperar-se un any, i en el cas del foc bacterià cinc anys, ja que aquests bacteris tenen major permanència al sòl.
Amb aquesta campanya, el DAR busca la presència de tres patògens: el foc bacterià, que afecta els fruiters de llavor com el pomer, el perer o el codonyer; la taca bacteriana, i el virus de la sharka, que afecten els fruiters de pinyol com els presseguers, els pruners o els cirerers. Els tècnics han de prospectar nombroses hectàrees de conreus de l'Ebre, Lleida i Girona, però prioritzen els que han patit focus l'any passat.En funció de la malaltia i de la zona on es troba el conreu, els tècnics fan actuacions diferents. Les prospeccions consisteixen en l'anàlisi arbre per arbre de la finca, en grups de dues persones que miren banda i banda del fruiter. Si detecten alguna anomalia o algun senyal sospitós de símptoma de malaltia, prenen una mostra i l'envien al laboratori per ser analitzada i confirmar la presència del virus o bactèria. En canvi, el virus de la sharka pot trigar tres o quatre anys en donar símptomes als arbres, de manera que els tècnics del DAR prenen mostres de tots els fruiters de les zones afectades per aquest virus el 2009 -Lleida i l'Ebre-, per analitzar-les i comprovar si tenen la malaltia encara que no en donin mostres.De fet, el personal del DAR està aquest dijous fent prospeccions en finques de presseguers de Benissanet (Ribera d'Ebre), on el 2009 la sharka va afectar 48,5 hectàrees de presseguers i albercoquers, que es van haver d'arrencar. La sharka, que significa 'verola' en búlgar, provoca decoloracions i deformitats al fruit i fa que no siguin aptes per a la comercialització. I és que, tal com ha explicat el responsable de patògens de quarantena del servei de Sanitat Vegetal del DAR, Miquel Àngel Solé, la normativa europea estableix que 'aquests patògens no hi han de ser i s'han d'eradicar arrencant l'arbre o la plantació afectada, perquè no hi ha cap tractament'.Davant el perill que aquestes malalties, que són molt contagioses, s'estenguin a finques properes, el DAR recomana als pagesos que, si detecten algun fet 'sospitós', avisin i ho comuniquin al Departament. Els agricultors que han d'arrencar arbres o plantacions reben les indemnitzacions estipulades pel DAR. Els principals focusEl primer focus de foc bacterià es va detectar a la zona de Lleida els anys 1998 i 1999. A partir d'aquí, el DAR va iniciar les campanyes de prospeccions, que es fan anualment. El 2007 es va localitzar el darrer focus de foc bacterià a Girona. 'Catalunya és una de les poques comunitats autònomes de l'Estat on podem considerar aquesta malaltia eradicada', ha destacat Solé. Actualment, hi ha dos focus actius de sharka, a la Granja d'Escarp (Segrià) i a Benissanet. A més, també hi ha diversos focus de taca bacteriana a la zona de Lleida.Quan s'arrenca una plantació afectada per la sharka, els pagesos poden tornar a plantar fruiters immediatament. No obstant, en el cas de la taca bacteriana han d'esperar-se un any, i en el cas del foc bacterià cinc anys, ja que aquests bacteris tenen major permanència al sòl.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.