Punt divers
La Balma del Gai de Moià aporta noves dades sobre els homes que s'hi van refugiar fa uns 10.000 anys
Un equip del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha reprès aquest estiu les excavacions al jaciment de la Bauma del Gai de Moià (Bages). Aquest jaciment és l'únic en estudi del període epipaleolític. A la Bauma del Gai s'hi refugiaven nòmades recol·lectors i caçadors durant els mesos d'estiu fins a la tardor. D'això fa entre 12.000 i 8.000 anys. En la campanya s'han trobat puntes de fletxa que indiquen que els homes ja utilitzaven l'arc i petxines que parlarien de moviments fins al mar o d'intercanvis. Segons els responsables de l'excavació, no són troballes espectaculars però són molt importants per reconstruir com era la vida en aquest indret.
La Bauma del Gai és un dels jaciments més importants que hi ha al país per estudiar el període epipaleolític. De fet, actualment és l'únic on s'hi estan duent a terme excavacions. L'epipaleolític té una cronologia d'entre 12.000 i 8.000 anys d'antiguitat. És una etapa de transició, durant la qual viuen els darrers caçadors i recol·lectors nòmades. Després d'aquest període, l'home comença a practicar l'agricultura i la ramaderia.Fa uns 10.000 anys, el canvi climàtic que va donar pas a l'holocè després de les glaciacions del pleistocè, va obligar l'home a adaptar-se a la nova situació i a consumir vegetals i animals que proliferaven en el nou clima, ja que d'altres s'havien extingit. Segons Jordi Nadal, un dels membres de la campanya d'excavació d'aquest estiu, l'home de l'epipaleolític recorda l'estil de vida d'esquimals i boiximans, que no practiquen ni la ramaderia ni l'agricultura i que no produeixen recursos. Per les restes que s'han trobat en aquesta campanya d'excavacions, es pot constatar que l'home que va habitar la Bauma del Gai menjava aranyons, cargols i conills, que molt possiblement caçaven amb trampes. Segons Jordi Nadal, de les troballes destaca també la de puntes de llança, que demostraria la generalització de la caça amb l'arc i la fletxa.Alhora s'han localitzat restes de petxines, que indicarien la mobilitat dels grups d'homes o bé que hi havia intercanvis entre diferents grups. Algunes d'aquestes estan perforades i s'utilitzarien com a collaret, mentre que d'altres no estan perforades i se'n desconeix la funció que haurien tingut.Segons les restes d'eines de pedra (indústria lítica) que s'han trobat i estudiat, l'home que va viure en aquest indret es movia per un territori extens que aniria des de la Vall del Llobregat fins als peus del Montseny. Jofre Costa, codirector de les excavacions, destaca que les troballes que s'han fet en aquest indret no són 'espectaculars', però que en aquest cas el més important no és fer grans descobriments sinó poder anar tenint informació que permeti reconstruir el 'trencaclosques' de com era la vida en el període epipaleolític, una fase de la història poc coneguda perquè és una 'fase de transició', explica Costa. Amb tot, afegeix, és molt important perquè és quan l'home comença a provar noves estratègies per aconseguir aliments. Segons Costa, a banda de ser l'únic jaciment on s'hi fa una excavació programada del període epipaleolític, la Bauma del Gai destaca per la riquesa i la diversitat de restes que s'hi troben, fet que ha generat una gran quantitat de publicacions a nivell científic. En aquesta campanya d'excavacions, que reprèn els treballs que s'hi van fer fins l'any 2005, hi han participat deu persones sota la direcció de Pilar Garcia Argüelles, Lluís Lloberes i Jofre Costa.
La Bauma del Gai és un dels jaciments més importants que hi ha al país per estudiar el període epipaleolític. De fet, actualment és l'únic on s'hi estan duent a terme excavacions. L'epipaleolític té una cronologia d'entre 12.000 i 8.000 anys d'antiguitat. És una etapa de transició, durant la qual viuen els darrers caçadors i recol·lectors nòmades. Després d'aquest període, l'home comença a practicar l'agricultura i la ramaderia.Fa uns 10.000 anys, el canvi climàtic que va donar pas a l'holocè després de les glaciacions del pleistocè, va obligar l'home a adaptar-se a la nova situació i a consumir vegetals i animals que proliferaven en el nou clima, ja que d'altres s'havien extingit. Segons Jordi Nadal, un dels membres de la campanya d'excavació d'aquest estiu, l'home de l'epipaleolític recorda l'estil de vida d'esquimals i boiximans, que no practiquen ni la ramaderia ni l'agricultura i que no produeixen recursos. Per les restes que s'han trobat en aquesta campanya d'excavacions, es pot constatar que l'home que va habitar la Bauma del Gai menjava aranyons, cargols i conills, que molt possiblement caçaven amb trampes. Segons Jordi Nadal, de les troballes destaca també la de puntes de llança, que demostraria la generalització de la caça amb l'arc i la fletxa.Alhora s'han localitzat restes de petxines, que indicarien la mobilitat dels grups d'homes o bé que hi havia intercanvis entre diferents grups. Algunes d'aquestes estan perforades i s'utilitzarien com a collaret, mentre que d'altres no estan perforades i se'n desconeix la funció que haurien tingut.Segons les restes d'eines de pedra (indústria lítica) que s'han trobat i estudiat, l'home que va viure en aquest indret es movia per un territori extens que aniria des de la Vall del Llobregat fins als peus del Montseny. Jofre Costa, codirector de les excavacions, destaca que les troballes que s'han fet en aquest indret no són 'espectaculars', però que en aquest cas el més important no és fer grans descobriments sinó poder anar tenint informació que permeti reconstruir el 'trencaclosques' de com era la vida en el període epipaleolític, una fase de la història poc coneguda perquè és una 'fase de transició', explica Costa. Amb tot, afegeix, és molt important perquè és quan l'home comença a provar noves estratègies per aconseguir aliments. Segons Costa, a banda de ser l'únic jaciment on s'hi fa una excavació programada del període epipaleolític, la Bauma del Gai destaca per la riquesa i la diversitat de restes que s'hi troben, fet que ha generat una gran quantitat de publicacions a nivell científic. En aquesta campanya d'excavacions, que reprèn els treballs que s'hi van fer fins l'any 2005, hi han participat deu persones sota la direcció de Pilar Garcia Argüelles, Lluís Lloberes i Jofre Costa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.