Els arqueòlegs de la URV confirmen l'existència d'una acròpolis al poblat iber de l'Assut en el desè any d'excavacions

Els arqueòlegs de la URV han confirmat l'existència d'una acròpolis, una estructura defensiva complexa, sobre una plataforma i independent de l'entramat del poblat, en les excavacions de l'enclavament iber de l'Assut, a Tivenys (Baix Ebre). La troballa, que consideren única a les Terres de l'Ebre i a Catalunya, és fruit dels deu anys consecutius d'excavacions, que han permès deixar al descobert l'acròpolis i bona part del poblat -ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era-. Enguany, els arqueòlegs han emprat la tecnologia per obrir noves línies d'investigació futura. Per la seva banda, l'Ajuntament de Tivenys continua negociant l'adquisició dels terrenys per museïtzar l'espai.

Tot i que les primeres campanyes ja van deixar entreveure l'existència d'una estructura defensiva de grans dimensions i sota la qual s'estén el poblat iber del turó de l'Assut, el grup d'arqueòlegs i estudiants de la URV encapçalat pel professor Jordi Diloli han pogut constatar que la troballa va més enllà d'aquestes expectatives. 'Els poblats ibers de les Terres de l'Ebre tenen característiques comuns: estan ubicats en alçada, en llocs estratègics, controlant vies de comunicació, el riu i la costa, ben situats i protegits. Però com el sistema defensiu de l'Assut no se'n coneix cap', assegura Diloli.La singularitat d'aquesta estructura -d'entre tres i cinc metres d'altura- passa pel fet que se situa a la part superior del poblat, de forma independent i separada de la trama urbana, sobre una plataforma construïda en elevació. Aquest ha estat un dels principals descobriments d'aquesta campanya. 'Solem torbar torres de defensa però no d'aquesta magnitud. És un sistema complex, amb tres torres unides per plataformes i murs que els envolten. No és normal: és una acròpolis dins del poblat', abunda el mateix Diloli.Les primeres teories al respecte apuntarien que aquesta acròpolis seria l'habitatge del cabdill del poblat. 'En un intent de reafirmar més el simbolisme que l'estratègia defensiva s'aixeca sobre una plataforma no només per la defensa del poblat, sinó per realçar la magnitud de la persona que mana', interpreta l'arqueòleg. Construïda cap al segle VI abans de la nostra era -les primeres restes sense estructura daten d'un segle abans-, hauria estat prèvia al poblat, que es construeix a partir del V. Càstig exemplarDurant la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos la torre hauria estat incendiada i destruïda violentament, impedint que els habitants del poblat poguessin accedir-hi per recuperar-hi les armes i els estris, a mode de càstig simbòlic. Ho demostraria també l'existència d'un accés sud a la fortificació, descobert l'any passat, que hauria estat tapiada i posteriorment reoberta. 'La destrucció de la torre va vinculada a una mostra de força dels romans: no destrueixen el poblat, perquè els va bé que produeixi i paguin impostos, però si que volen marcar el seu poder i ho fan destruint la casa del cap. I així ja en tenen prou', raona Diloli.El seu ensorrament per prohibir la recuperació dels béns que guardava és el que hauria permès que els arqueòlegs hagin pogut trobar al seu interior armes, estris ornamentals personals i ceràmiques senceres. Un fet que no es produeix al poblat, abandonat pacíficament cap al segle I abans de la nostra era, on els objectes recuperats són escassos i casuals: trossos de gerres grans de ceràmica trencades que no es podien emportar o una moneda de Corfú (Grècia) que 'li devia caure a algú'.Diloli considera que durant aquests deu anys d'excavacions el seu equip ha 'complert amb escreix' els objectius marcats inicialment: 'quan vam començar sabíem que havia alguna cosa però no es veia res, només un munt de terra i no sabíem que trobaríem. Ens veiem desbordats a mesura que vam anar avançant i trobant una estructura defensiva que es va fer complexa i amb el poblat pels vessants'. De cara la pròxima campanya, Diloli preveu continuar les tasques d'excavació a la porta sud i continuar a la zona d'habitatges urbans per confirmar la cronologia del sistema defensiu, on els treballs ja es donen per acabats.Tecnologia a les excavacionsEn la campanya d'enguany, que acaba aquest divendres després de tres setmanes, hi han participat enguany entre 12 i 15 persones - prop d'una desena dels quals, estudiant de la URV, que havien sol·licitat participar-hi voluntàriament-. Més enllà de l'excavació convencional, però, i en la línia d'obrir nous horitzons i possibilitats d'excavació futures Diloli ha optat per la tecnologia. Així, s'han efectuat prospeccions geomagnètiques per disposar d'un plànol del subsòl que marqui els murs que encara es troben enterrats i permetre dirigir la investigació. També han participat especialistes en mesura del carboni per determinar els vegetals que es plantaven a la zona. Fins i tot, s'han efectuat fotos aèries del jaciment, que també estat objecte d'estudi per part d'un arqueoastrònom de la Universitat de Salamanca sobre l'orientació del poblat i les fortificacions respecte la sortida i la posta del sol. Per fer front a aquestes proves, la campanya ha comptat amb un pressupost d'uns 8.000 euros, a partir de subvencions de la Generalitat i l'Ajuntament de Tivenys.Precisament, el consistori continua treballant en la compra dels terrenys del turó de l'assut als seus propietaris. La idea és que, un cop es pugui aconseguir la titularitat pública, l'Ajuntament de Tivenys procedeixi a museïtzar l'espai i adequar els seus accessos per fer-lo visitable al públic.