Successos

Més de quinze mil conductors gironins superen els 65 anys

A la demarcació n'hi ha 3.557 que tenen més de 74 anys

Moltes persones grans no condueixen tot i que tenen el carnet, i en algun cas només circulen per llocs poc transitats com ara camins rurals o de muntanya

A les comarques gironines hi ha un nombre important de persones grans que encara tenen vigent el carnet de conduir. Entre aquest col·lectiu hi ha un total de 15.322 persones de més de 65 anys que tenen carnet de conduir. De més de 74 anys amb carnet n'hi ha 3.557.

Això no vol dir, però, que totes les persones que disposen de permís de conduir condueixin. Moltes, segons van indicar fonts de la Prefectura de Trànsit de Girona, renoven el carnet però no condueixen. El renoven per una qüestió psicològica. El fet de tenir el carnet vigent els fa sentir emocionalment més bé, ja que se senten capacitats i actius. També hi ha una part de conductors d'edat avançada, sobretot els que volten els noranta anys, que tenen carnet però que només fan servir el cotxe per anar a zones amb poc trànsit, com ara camins rurals o zones de muntanya. Això també passa amb els conductors de moto d'aquesta franja d'edat, que solen evitar les carreteres urbanes o comarcals, i encara més les autovies. Els experts mantenen que a partir dels 55 anys comencen a aparèixer símptomes de disminució de la capacitat de conducció, i que s'incrementen a mesura que passen els anys. La llei obliga a renovar el permís cada cinc anys a partir dels 65, però és el metge qui valora les facultats del conductor i estipula el temps que ha de passar entre una revisió i l'altra.

Un gat vell al volant

Joan Fàbrega Serra, un veí de Santa Pau que està a punt de fer 94 anys, condueix a la perfecció i es vanta de no haver tingut mai cap problema a l'hora de renovar el carnet. El va obtenir el 1950 quan ja s'acostava a la trentena. “Em vaig casar el 1947 i vaig anar dos anys amb carro, i després em vaig treure el carnet”. Recorda a la perfecció els exàmens pràctics i teòrics i els paranys que posaven. La pràctica la va fer a la Devesa de Girona i consistia a fer circular fent ziga-zaga entre sis plàtans. L'exercici conduint endavant va ser un èxit, però quan l'enginyer li va demanar que el fes de recules, Fàbrega va baixar del cotxe (actitud que solia comportar un suspens inevitable), i sense manies li va etzibar: “Ho faci vostè”. I no ho va fer. A teòrica li van fer la maliciosa pregunta de “com es para un cotxe en una baixada glaçada?”. “Es para com es pot”, va respondre ell amb contundència. Tot i la insolència, va aprovar en el primer intent, i va començar a fer quilòmetres amb una furgoneta Renault apta per al negoci de carnisseria que ja tenien a casa seva, i es va convertir en un dels pocs automobilistes en una època en què al poble només anaven sobre quatre rodes els més benestants. I ja han passat seixanta anys de rutes contínues. En Joan assegura que en tot aquest temps no li han posat mai ni una multa per excés de velocitat, ni tampoc per haver aparcat malament. “Quan aparco sempre procuro de no tancar el pas a ningú”, aclareix. Admet que n'hi han posat moltes perquè no duia el cinturó. Es justifica relatant que en una ocasió a la carretera de Mieres es va trobar un cotxe accidentat, i a dins, el conductor sense poder-se moure per culpa del cinturó, tot i que li anava degotant gasolina del dipòsit al damunt i hi havia el perill que el cotxe s'incendiés. Darrerament, però, s'ha tornat més obedient en el tema del cinturó. Per una raó molt senzilla. Ara les multes són molt més cares. “Quan valien poc, no me'l posava mai, però ara que les multes són molt més cares, ja me'l vaig posant”, admet.

És i es considera un bon conductor. “En seixanta anys no he tocat mai ningú”, diu per expressar que no ha tingut cap accident. Però fa unes setmanes va tenir el primer. Una topada per darrere, cosa que li ha comportat ser, irremeiablement, el culpable de l'accident, tot i que ell dóna tota la culpa al conductor del cotxe de Barcelona que circulava davant seu a la recte de les Preses i que “va frenar de cop, per girar i sense avisar”. I per acabar-ho d'adobar, el cotxe duia una bola posterior que li va rebentar el radiador, cosa que ha fet pujar molt la factura de la reparació del cotxe. És l'única màcula d'aquest conductor tan veterà. El carnet de Fàbrega caduca d'aquí a poc, i es planteja de no renovar-lo, però no pas perquè no es vegi amb cor de conduir. Ell al volant està segur. La raó és que, com que ja no tragina paquets ni comandes, que era l'objectiu dels seus viatges diaris amb la furgoneta, ja no en veu la necessitat. Ell el carnet el té per feinejar. Per anar a passeig, no li cal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.