riudarenes
Absolen l'acusat d'abusar del nebot
Les acusacions demanaven deu anys de presó per a José Miguel Castro Pérez
La secció quarta de l'Audiència de Girona ha absolt José Miguel Castro Pérez d'un delicte d'abusos sexuals continuats, pel qual les acusacions demanaven per a ell penes de deu anys de presó, en considerar que havia abusat del seu nebot, amb un retard mental, reiterades vegades entre el 1992 i el 2003, a Riudarenes, on aleshores vivien.
Com ja va fer notar la defensa, exercida per Gregori Martínez, el tribunal considera que el testimoni de la víctima no és una prova de càrrec suficient, perquè ja va incórrer en contradiccions durant la instrucció, i també durant el judici. El tribunal també posa èmfasi en les contradiccions entre els testimonis dels pares de la suposada víctima i el metge, sobre la manera com els primers van saber que el seu fill podria haver estat víctima d'abusos sexuals. També destaca les contradiccions de les versions facilitades per la mare, i en aquest sentit es diu que per primer cop durant el judici va dir que el seu fill ja li havia explicat el 1998 que el seu oncle abusava d'ell, però llavors ella no se'l va creure perquè va pensar que “era cosa de nens”. En relació amb això, en la sentència es posa de manifest que, si fos cert aquest extrem, els pares del menor no haurien permès que aquest es continués relacionant amb normalitat amb el suposat abusador.
Els magistrats també destaquen que, si els fets es coneixien des de feia temps, és sospitós que no es denunciessin fins al 2004, en una època de relacions familiars “tenses i conflictives”. En aquest sentit, en la sentència es recull la hipòtesi, que ja va destacar el lletrat Gregori Martínez, que la denúncia respongui a una venjança per la mort del fill gran del matrimoni, de la qual culpabilitzaven Miguel Castro. A part d'aquest possible “mòbil”, el tribunal destaca “els problemes i les discrepàncies econòmiques” que van tenir llavors les dues famílies pel fet que els pares del menor devien una part de la hipoteca a l'acusat, que els va deixar diners quan li va tocar la loteria, el 2003, i per “la venda de la casa familiar, i amb els avis a dins”, segons va dir la mare i es recull en la sentència.