societat
Un suïcidi cada cinc dies a les comarques gironines el 2010
Una setantena de persones es van llevar la vida mentre que el nombre de morts a la carretera va ser de 82
Tot i que alguns suïcidis hi estan vinculats, la crisi no va fer augmentar els casos
Setanta de les morts que van haver d'estudiar l'any passat els especialistes de medecina forense de l'Institut de Medecina Legal de Catalunya (IMLC) a Girona corresponen a persones que es va treure la vida voluntàriament. Això suposa, fent la mitjana, que a les comarques gironines es va suïcidar una persona cada cinc dies. La mitjana d'un cada cinc dies és la mateixa que es va registrar entre els 2006 i el 2008, quan es va fer un estudi específic sobre els suïcidis i les seves circumstàncies. Les xifres també revelen que, tot i que s'hi acosten, ara per ara el nombre de persones que s'han suïcidat encara no ha atrapat el nombre de morts d'accident de trànsit, que l'any passat va ser 82, és a dir 12 més que de suïcides. Es dóna la circumstància que almenys un cas, el d'un conductor que va xocar contra un camió a la N-II, va ser una mort d'accident de trànsit però també un suïcidi, ja que els Mossos van comprovar que l'home havia deixat una carta en què anunciava la seva voluntat de treure's al vida a la carretera.
Segons els investigadors de la mort, tot i que alguns dels casos de suïcidi de l'any passat s'han de vincular directament amb la crisi, no es pot determinar que la situació econòmica hagi fet augmentar el nombre de suïcidis.
Dels setanta casos registrats, n'hi ha tres que destaquen per la seva excepcionalitat. Entre ells el del matrimoni holandès Van Arkel, tots dos septuagenaris i residents a Serinyà que la vigília de Nada es va suïcidar llençant-se al riu amb motxilles carregades de rocs a l'esquena i agafats de la mà. Abans de suïcidar-se, però, la parella havia posat fi a la vida del seu fill deficient, a qui van posar a la banyera i van tallar les venes per donar-li una mort indolora. Abans havien provat sense èxit de treure's la vida tots tres amb el monòxid de carboni del tub d'escapament del cotxe, però no se'n van sortir.
A Santa Cristina d'Aro es va detectar un cas singular i directament vinculat amb la crisi. Una parella, amb problemes econòmics, va tancar-se en una habitació i va obrir el gas amb la intenció de suïcidar-se. Van deixar una nota explicant els motius de la seva acció que el fill de la parella va trobar damunt la taula quan va arribar a casa. El noi va avisar els serveis d'emergència, que van aconseguir salvar al vida a un dels progenitors, mentre que l'altre va morir.
I també excepcional va ser el cas d'un ancià de 87 anys que al setembre es va matar a casa seva, a Girona, d'un tret que es va disparar amb un arma que s'havia fabricat ell mateix.
Els estudiosos del fenomen del suïcidi tenen constatat que, des de sempre, els homes se suïciden més que les dones (per cada dona que es mata se suïciden tres homes), cosa que s'atribueix a l'esperit de conservació i de protecció de la vida més accentuat en la naturalesa femenina. Les dades també demostren que els homes solen utilitzar mètodes més violents (com ara un tret, una estimbada...), mentre que les dones se solen decantar pels fàrmacs, tot i que sempre hi ha excepcions. L'anàlisi dels suïcidis també ha constatat que el sistema més habitual per suïcidar-se continua essent el tradicional: penjar-se. Imma Valentí, forense que va fer un estudi sobre els suïcidis, considera que els suïcides són molt metòdics i ordenats i que un cop presa la decisió ho preparen tot a la perfecció amb un ritual rigorós.
L'experimentat forense Narcís Bardalet ha forjat la seva pròpia definició del suïcida: “Un covard davant de la vida i un valent davant de la mort”.
Idees, actes i conductes suïcides
Els especialistes en l'estudi de la mort separen diversos conceptes relacionats amb el fenomen del suïcidi. Ens podem trobar davant l'idea suïcida quan, segons explica el forense Narcís Bardalet, a algú li passa pel cap la possibilitat de posar fi a la seva vida, però no fa cap acte per executar la idea. L'intent de suïcidi es produeix quan la persona materialitza un acte per treure's la vida amb la intenció, sovint, de fer un toc d'atenció a la gent que l'envolta sobre la seva situació personal. Un altre concepte que destaca el doctor Bardalet és el del suïcida rescatat, una persona que ha executat l'acte material de suïcidar-se però que ha estat rescatada a temps pels serveis mèdics o per algú que és a temps d'auxiliar-lo. Entre aquests supòsits els especialistes inclouen el cas d'un suïcida que es va tirar al pou a l'hivern amb la intenció d'afogar-se però no va comptar que l'aigua era gelada i en realitat només es va contusionar i ferir amb el glaç. Després hi ha el suïcidi consumat i la conducta suïcida, dintre de les quals s'inclouen els conductors que van en sentit contrari per l'autopista o els que fan activitats tipus balconing (llançar-se des d'un balcó a una piscina) o trening (esperar a la via fins al darrer moment que vingui el tren).