Successos

El segrest de la farmacèutica d'Olot

Tornen els diners d'Andorra a un segrestador de Feliu

Ramon Ullastre va reclamar el capital que la justícia havia oblidat que li havien bloquejat quan va estar segur que no quedaven costes judicials pendents i l'Audiència li ha hagut de retornar

L'Audiència de Girona ha autoritzat que Ramon Ullastre, un dels condemnats pel segrest de Maria Àngels Feliu, pugui recuperar ara els diners del compte que el 1999 el jutjat d'Olot li va bloquejar per fer front a les possibles responsabilitats civils derivades del delicte pel qual va ser condemnat. Però durant el judici i l'execució de sentència ningú va pensar en el compte bloquejat d'Andorra i ara, quan les costes judicials del procés ja estaven liquidades, l'Audiència no ha tingut més remei que accedir a la petició d'Ullastre i ha dictat una interlocutòria ordenant que se li desbloquegi el compte. El 2014, Ullastre va presentar un escrit a l'Audiència de Girona en què demanava que se li aixequés el bloqueig del compte bancari que té a Andorra i que li va ser bloquejat el 1999 quan va ser detingut un cop es va descobrir que havia tingut captiva Feliu al soterrani de casa seva, a Sant Pere de Torelló. Ullastre va al·legar que l'embargament del compte ja no estava justificat perquè en aquells moments ja no constava cap quantitat pendent d'abonar en relació amb la causa. Maria Àngels Feliu va renunciar als 600.000 euros d'indemnització; el seu advocat, a les costes, i també constava saldat el cost del judici, que la Generalitat va xifrar en 54.000 euros. Un cop es va haver assegurat que no devia res del procés, Ullastre volia recuperar els diners que tenia al Banc Internacional d'Andorra, en un compte que es va obrir el 1998 amb la imposició de dos milions de pessetes (12.000 euros) però que amb el temps van generar rendiments a través de participacions bancàries.

Comissió rogatòria

El jutjat d'Olot va fer bloquejar aquest compte a partir d'una comissió rogatòria enviada a les autoritats d'Andorra perquè rastregessin si els detinguts pel segrest en aquell moment (Toni Guirado; Ramon Ullastre; Montserrat Teixidor; Josep Lluís Paz, Pato; Sebastià Comas, Iñaqui) o els seus familiars directes disposaven de fons en set bancs que en aquell moment operaven a Andorra. Només es va trobar un compte relacionat amb els sospitosos al Banc Internacional d'Andorra i estava a nom de Ramon Ullastre Clapé i la seva dona, Montserrat Teixidor Margui, que també va acabar essent condemnada pel segrest. El compte, segons la resposta que va rebre el jutjat d'Olot, el van obrir el 6 d'agost de 1998, més de quatre anys després de l'alliberament de Maria Àngels Feliu, amb la imposició dels dos milions de pessetes (de procedència desconeguda per al banc), i el 1999 quan va ser bloquejat s'hi havien fet pocs moviments. En la mateixa data d'obertura del compte els Ullastre van comprar participacions del fons Andorfons Plus, però l'ordre es va anul·lar perquè els titulars havien interpretat que el fons no tenia participació en borsa. El 14 de setembre de 1998 Montserrat Teixidor va retirar 1 milió de pessetes en efectiu i l'endemà van donar ordre de comprar participacions de Dinerfons per valor de 958.416 pessetes, participacions que van quedar bloquejades però que han donat rendiments durant aquests 18 anys. Amb la interlocutòria que va dictar l'Audiència, Ullastre i Teixidor tornen a ser legalment els amos dels diners.

També va salvar la casa

Aquests diners d'Andorra no són l'única propietat que els Ullastre han evitat entregar a la justícia per fer front als pagaments derivats dels seus delictes. Amb una complicada argúcia legal, Ullastre també ha aconseguit salvar la casa del segrest, tot i que estava embargada per tots costats.

La casa del número 8 del passatge Pujal de Sant Pere de Torelló, on Maria Àngels Feliu va estar segrestada 492 dies, ha acabat essent propietat de la filla d'Ullastre i Teixidor, Gemma, lliure de culpa del cas i que era una nena quan es va perpetrar el segrest.

La casa, la va comprar Ullastre el 1987 per un preu oficial de 4.253.080 pessetes. El 1999, quan Ullastre va ser detingut pel segrest, el jutjat d'Olot no la va poder embargar perquè ja l'havia embargada La Caixa, després que Ullastre en deixés de pagar la hipoteca. De fet, només n'havia pagat l'entrega del 5% (212.654 pessetes). El 5 de juliol de 1999 la casa va ser subhastada a Barcelona i va ser adquirida per Ponciano Díaz Pérez, un licitador professional que en va pagar 8 milions de pessetes, el doble del preu de sortida. El gener del 2008, quan l'Audiència de Girona va tenir constància que la casa havia passat a ser de la filla dels Ullastre, després que fos venuda pel licitador a una parenta llunyana i aquesta la revengués a Gemma Ullastre, va instar el jutjat de Vic a obrir diligències per alçament de béns, però al final la causa es va acabar arxivant i la casa ha quedat a la família Ullastre.

LA DATA

06.08.98
Ullastre
va obrir el compte que ara ha recuperat al Banc Internacional d'Andorra

LA DATA

20.11.92
Maria Àngels Feliu
va ser segrestada al garatge de casa seva però els segrestadors van ser arrestats el 1999

LA XIFRA

2
milions
de les antigues pessetes era el capital del compte quan Ullastre el va obrir però va donar rendiments.

S'acaba el desterrament i Guirado podrà tornar a Olot

D'altra banda, segons té constatat l'Audiència, òrgan que ha de vetllar per l'execució de la sentència, l'ordre de desterrament dictada contra un altre dels segrestadors, l'expolicia municipal d'Olot Toni Guirado, està a punt d'expirar, de manera que Guirado, que ara treballava a Alemanya, si vol, podrà tornar a Olot i circular amb llibertat per tot arreu. La sentència de l'Audiència comportava una ordre d'allunyament d'Olot i de Maria Àngels Feliu i tots els seus familiars per un període de cinc anys a partir de la concessió del primer permís. Guirado, condemnat a 22 anys i quatre mesos de presó el 2003, va tenir el seu primer permís el 2008 però l'octubre del 2011, quan ja estava en tercer grau, se'l va retornar a la presó perquè el cap de la policia local d'Olot, Ignasi López, va denunciar que l'havia vist a les parades de la Fira del Dibuix de Sant Lluc, cosa que representava que incomplia l'ordre d'allunyament. Per aquesta denúncia, a part de perdre els beneficis penitenciaris, Toni Guirado va ser jutjat per un delicte de trencament de condemna. El fiscal va demanar una pena d'un any de presó però finalment el jutjat penal el va acabar absolent perquè la jutgessa va considerar que no havia quedat provat que l'home que Ignasi López havia vist a la Fira del Dibuix fos Toni Guirado, que sempre va dir que ell no era a Olot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.