Doble crim accidental

A Manuel Alejandro Abenza Pablo, el va matar de forma accidental, i a Miguel Ramírez Pinto, li va disparar perquè estava en un estat de “terror” ja que tenia por de morir. És, en resum, la base de la defensa que farà servir l'advocat Carles Monguilod per demostrar que el cas contra Manuel Pérez López és un homicidi, i no pas un assassinat com sostenen la fiscal del cas, Sandra Fagil, i l'acusació particular, encapçalada pel lletrat Benet Salellas. Les acusacions demanen fins a 48 anys de presó; la defensa, cinc anys.

Segons sosté en l'escrit de defensa, els fets van ocórrer la nit del 9 de desembre del 2014 al mas Pibernat, de Bordils, on vivien els acusats, Manuel Pérez López i Juan Molina Torres. Aquella nit les víctimes –Abenza i Ramírez– van decidir assaltar la casa perquè sabien que allí hi havia una plantació de marihuana. Ho van fer armats i en companyia de dues persones més, que es van quedar a la rereguarda. Els intrusos van ser detectats pels gossos, que van començar a bordar i van alertar els acusats –Pérez i Molina–. Pérez, també armat amb una escopeta, es va dirigir a la porta principal per comprovar de qui es tractava. De cop, en obrir la porta, van entrar Abenza i Ramírez de forma “violenta”, i van colpejar Pérez a la barbeta. Posteriorment hi va haver un forcejament, en què Pérez va agafar l'arma d'un dels assaltants. Segons l'advocat Carles Monguilod, aquest forcejament va provocar que es disparés accidentalment l'escopeta contra el pit d'Abenza.

La picabaralla va continuar fins al punt que una de les víctimes, Miguel Ramírez, va aconseguir prendre l'arma a Pérez, però no va aconseguir disparar perquè no la sabia fer anar, com sosté la defensa. Moment de desconcert que va ser aprofitat novament per Pérez per recuperar l'escopeta i per Ramírez per abandonar la casa. Pérez va anar tot darrere, i va sentir Ramírez que demanava auxili. És quan Pérez, en “estat de xoc”, va témer que allà hi hagués més persones armades, ja que va veure ombres. En aquest “estat de terror” va disparar diversos cops amb l'única intenció de defensar-se i provocar la fugida dels assaltants. Però lamentablement va ferir de mort Ramírez.

Continuant amb el relat de l'escrit de defensa, posteriorment, i “encara impactats amb el que havia passat”, van prendre “l'equivocada decisió” d'amagar els cossos, traslladant-los amb una furgoneta, així com ocultar les armes i intentar fer desaparèixer les restes de la tragèdia. Fins i tot van negar que hagués ocorregut res en aquella casa a una patrulla de la policia. Pérez i Molina continuaven “en estat de pànic”, pensant només a refugiar-se a casa esperant l'arribada dels companys dels assaltants, que anirien a venjar-se. Quan van estar convençuts que qui hi havia allà era la policia, van decidir entregar-se, confessar els fets i col·laborar amb la justícia.

Està previst que el cas sigui jutjat a principis de l'any que ve a l'Audiència de Girona.