tribunals
cas pretòria
El judici pel cas Pretòria arrenca a Madrid el 7 de març
Onze persones s'asseuran al banc de l'Audiencia Nacional acusades de formar part d'una trama de corrupció urbanística
El judici s'allargarà 26 dies, repartits entre els mesos de març, abril i maig
Després de set anys d'instrucció del cas Pretòria, l'Audiencia Nacional ja ha fixat data per a la celebració del judici oral que ha d'esclarir tots els detalls de la presumpta trama de corrupció urbanística que va esclatar a Catalunya l'octubre del 2009. Fins a onze persones s'asseuran al banc dels acusats, en un judici que arrencarà el 7 de març a la seu que aquest tribunal té a la població de San Fernando de Henares, a la província de Madrid. L'Audiencia Nacional ha previst 26 dies per a la celebració del judici, que s'estendran durant els mesos de març (dies 7, 8, 13, 14, 15, 21, 22, 23, 27, 28, 29 i 30), abril (dies 3, 4, 5, 6, 19, 20, 24, 25, 26 i 27) i maig (dies 8, 9, 10 i 11). El judici es podria escurçar o allargar sobre la marxa.
Entre les onze persones que estan acusades de pertànyer a aquesta trama hi ha l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz; l'exdiputat del PSC Luis Andrés García, Luigi; els dos exalts càrrecs de CiU en l'època de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l'empresari Josep Singla. El jutge Pablo Ruz també farà seure al banc dels acusats Manuel Valera, Manuel Dobarco, Manuel Carrillo, Gloria Torres, Philip Mahan i Maria Lluïsa Mas. Tots ells estan acusats de delictes continuats de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals, suposadament comesos entre els anys 2000 i 2009 a l'entorn dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona. S'estima que entre tots van guanyar uns 45 milions d'euros en “comissions il·legals”. Inicialment van arribar a estar imputades una vintena de persones, però gairebé la meitat van ser exonerades durant la instrucció.
Per als onze encausats, la fiscalia anticorrupció, en l'escrit d'acusació, demana penes que van des d'un any fins a vuit anys de presó, a més de multes milionàries que en total sumen una xifra de 93,7 milions, comptant-hi multes i decomisos. Luis García, presumpte líder del grup, s'emporta la pitjor part ja que afronta la petició més elevada: vuit anys de presó, una multa de 22,6 milions i el decomís de 5,8 milions. Prenafeta, Alavedra i Muñoz s'enfronten a una petició fiscal de sis anys i deu mesos de presó, més abundants multes. A Lluís Prenafeta, acusat dels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals, li reclama 13,7 milions més el decomís dels guanys il·lícits, que pugen a 5,8 milions segons el ministeri fiscal. Alavedra, esquitxat pels mateixos delictes, s'enfronta a una multa de 10,3 milions més el decomís de 3,2 milions. En el cas de l'exalcalde de Santa Coloma, la petició arriba als 4,1 milions, als quals cal afegir el decomís d'1,1 milions i d'un pis a Barcelona.
LA XIFRA
Tres ciutats esquitxades
Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona són els tres municipis on es van desenvolupar les operacions urbanístiques de les quals haurien sorgit les comissions il·legals. A Santa Coloma, el projecte que va ser l'epicentre de la trama, segons Pablo Ruz, va ser l'edifici Cúbics, a l'avinguda Pallaresa, on el consistori podria haver modificat diverses vegades la qualificació dels solars en benefici dels privats. Segons Ruz, Muñoz va ser remunerat amb unes comissions d'1,7 milions, entre el 2004 i el 2007.
En la segona operació urbanística, anomenada Niesma, en uns solars a Sant Andreu de Llavaneres, el magistrat exposa que tant García com Prenafeta i Alavedra van fer un pla a mida per als seus interessos. A Badalona, els expolítics “van aconseguir la transmissió d'uns terrenys públics del port per revendre'ls, un cop eren edificables i, per tant, valien més”.
