societat
Reclutats sense sorteig
Aquest any, 163 persones s'han presentat a Girona per fer les proves per entrar a l'exèrcit professional
Fa setze anys que no es fa el sorteig de la mili
Ja fa setze anys que va finir el servei militar obligatori, popularment anomenat “mili”, i, actualment, el bombo que cada any decidia el destí per uns mesos dels quintos gironins és història i objecte d'exposició en actes de la subdelegació de Defensa de Girona. La mili és història, però al centre de reclutament hi continua havent activitat i es continuen reclutant soldats; ara, però, voluntaris que volen allistar-se a l'exèrcit professional.
Durant aquest any, 163 persones s'han inscrit al centre de reclutament de Girona i han fet les proves per accedir a alguna de les 98 places de tropa que s'han publicat als diferents destins de Catalunya. Però les persones que han anat fins a les dependències de Defensa per demanar informació han estat 1.476, més del total de quintos (1.091) que es van sortejar el darrer sorteig, el 8 de novembre del 2010.
Les peticions a Girona són inferiors que a la resta de Catalunya, segons explica el subdelegat de Defensa, el coronel Antonio Merlán Galán. No és que la societat gironina tingui menys interès per l'exèrcit, sinó perquè “sortosament, la manca de feina a les comarques gironines és més baixa”, segons remarca Merlán. Les dades de Catalunya demostren que el nombre de sol·licitants per entrar a l'exèrcit va augmentar molt entre el 2002, quan es van recollir 1.514 sol·licituds, i el 2009, en plena crisi, quan les sol·licituds van arribar a 6.911. A partir del 2009, baixen les places convocades i també el nombre de peticionaris, que el 2011 van ser 3.784, ja la meitat que el 2009.
L'any passat, arreu de Catalunya, van ser 1.633 les persones que van opositar per entrar a l'exèrcit i, aquest any, quan s'han convocat 50 places per a la base militar de Sant Climent Sescebes, 40 a Barcelona, 4 al Prat de Llobregat i 4 en l'EVA (esquadra de vigilància aèria) de Roses, són 1.537 les persones inscrites a Catalunya que opten a ser soldats. En el supòsit que tots els candidats inscrits a Catalunya haguessin demanat una de les places en aquesta zona, suposaria que hi ha 15 candidats per plaça i que, per tant, no és gaire fàcil obtenir un lloc de treball en les forces armades. Els candidats, que han de tenir nacionalitat espanyola, han de passar un sedàs (un test psicològic i unes proves físiques senzilles) i hi ha mèrits que sumen punts als aspirants. Tenir determinats graus acadèmics, el carnet de conduir C i un bon nivell d'anglès, per exemple, són barems que podem facilitar l'ingrés. No tots els destins, que es publiquen al BOD (Butlletí Oficial de Defensa), requereixen la mateixa puntuació. Per exemple, una plaça a Sant Climent Sescebes, on actualment hi ha assignats mig miler de soldats, requereix menys puntuació que una a Barcelona o Tarragona. El sistema d'accés i de puntuació és el que s'explica a les seus de Defensa i també als diferents estands que l'exèrcit posa en actes i fires, com es va fer a l'ExpoJove de Girona, on es van trobar amb l'oposició municipal, que, a través de la comissió del Consell de Solidaritat i Cooperació, va proposar vetar els militars en la fira.
LES XIFRES
“La mili per al soldat era un impost personal molt alt”
Tura Soler
Després de setze anys d'abolició del servei militar obligatori, el coronel Antonio Merlán valora que l'exèrcit professional resulta més operatiu i, fins i tot, més barat. “La mili, des del punt de vista dels soldats, suposava un impost personal molt elevat, perquè havia de destinar un temps molt important de la seva vida”, reflexiona Merlán, que recorda, però, que també hi havia una part positiva per la socialització que suposava per als soldats de lleva la incorporació a files i l'oportunitat de cursar estudis. “Però, de totes maneres, l'ideal hagués estat que el temps que passaven a l'exèrcit se'ls hagués remunerat”, conclou Merlán, que hi afegeix que, actualment, són molts els aspirants a cursar estudis de medicina dins de les forces armades. Es tracta de gent que ingressa amb una nota alta i poden fer la carrera a Madrid, de forma totalment gratuïta, el que suposa un al·licient important.
El coronel assumeix amb filosofia la sorpresa manifestada per algun Ajuntament, com ara el de Canet d'Adri, per la presència de soldats que feien maniobres a la zona. El subdelegat de Defensa explica que aquestes activitats les han fetes sempre a totes les comarques gironines i que els responsables de la base de Sant Climent comuniquen per escrit (em mostra els comunicats d'aquesta setmana) amb dies d'antelació als ajuntaments corresponents que es faran maniobres al seu terme municipal. Vol donar un missatge tranquil·litzador: les pràctiques, de resistència i ensinistrament, no suposen mai fer foc real. Només es dispara als camps habilitats dins del perímetre de Sant Climent.
Antonio Merlán defensa el paper de l'exèrcit en la defensa de la cultura de la pau i l'educació en general i considera una utopia la creença que esgrimeixen alguns sectors que sense l'exèrcit no es farien guerres. “Dir que si no existís l'exèrcit no existirien les guerres és el mateix que pensar que si no tinguéssim policia no hi hauria lladres”, exposa Merlán, que fa tres anys que està al capdavant de la subdelegació de Defensa a Girona, on actualment hi ha quatre militars, sis civils i sis persones més adscrites a seguretat social de les forces armades. De la subdelegació de Defensa de Girona també en depenen una vuitantena de reservistes.