Sang, maduixes i falles

El segon dia del judici contra els quatre implicats en el crim de Colera va servir per plasmar com van anar les hores posteriors als fets. Segons la teoria dels investigadors, aquell 17 de març del 2014 l'autor material del crim, Marlon Roberto Castro Pedroza, després de colpejar i matar a ganivetades la víctima amb connivència amb Dolors Folch Julià, es va dutxar a casa d'Esther Puig del Castillo, a qui també va encarregar productes de neteja i que es desfés de la roba que duia quan va cometre el crim. Tot seguit, Marlon Roberto i Esther van comprar una garrafa de benzina en una gasolinera de Figueres i posteriorment van ruixar el cos de la víctima amb gasolina per fer desaparèixer els indicis. Després, Marlon Roberto i Esther van tornar al bar de la mare d'ella, Carmen del Castillo Montero, a qui van informar dels fets. “Ho van celebrar al bar, amb maduixes i cava”, va declarar ahir, dolguda, la parella de la víctima durant el judici. Un extrem que va ser corroborat per dos investigadors dels Mossos d'Esquadra que van relatar com Marlon Roberto va estar menjant maduixes amb nata. “Abans també va estar escoltant música”, apunta un mosso, asseverant que l'acusat del crim va actuar amb tota normalitat. Durant aquest àpat, Marlon Roberto s'hauria dirigit de males maneres a Esther dient: “No em miris així, que s'ho mereixia”, referint-se al fet que la víctima era morta perquè s'ho havia buscat.

L'endemà del crim, Carmen del Castillo i Marlon Roberto van anar a l'estació del TAV de Figueres i van agafar un tren amb destinació a València. “Van anar a falles, van sortir de festa”, va declarar ahir un dels investigadors dels Mossos. Des d'allí, es van traslladar a la Pobla de Farnals, on el 19 de març del 2014 a la matinada ell va ser detingut.

Segons els Mossos, va ser precisament la col·laboració d'Esther el que va propiciar aquesta detenció. “Sense ella no haguéssim trobat ni la roba tacada de sang, ni l'establiment on es va comprar la benzina, ni localitzar la mare i Marlon Roberto”, va explicar un mosso. “Elles no sabien que anaven a matar-lo”, sostenen els investigadors. Una acció de bona voluntat que contrasta amb el testimoni de la parella de la víctima, que va apuntar sense miraments: “Hi estaven tots ficats, és clar.”

Ahir també va declarar un porter de discoteca que assegura que Marlon Roberto va contactar amb ell perquè fes “un treball fàcil” que consistia a “immobilitzar algú”. Però el porter va explicar que va dir que no, i que no recorda que l'acusat li oferís 100 euros.

El judici continua avui a l'Audiència de Girona amb la declaració de més testimonis.