“Em vaig tornar boig”

Entre una mar de llàgrimes i atacs d'angoixa van declarar ahir els quatre sospitosos d'haver participat en menys o més mesura en la mort d'Ángel Ruiz da Roa, el cadàver del qual va aparèixer calcinat a Colera el març del 2014. Tot i que a priori les acusacions d'assassinat se centraven sobretot en tres dels quatre sospitosos, tot fa preveure que Marlon Roberto Castro Pedroza és qui s'acabarà cruspint el gruix de la pena. No només per les proves aportades durant el judici, sinó també perquè ell les ha desvinculat de l'autoria material. Durant la seva declaració Marlon Roberto va confessar que s'havia barallat amb la víctima perquè duia la seva roba. De fet, la “ràbia” que duia acumulada a dins no venia precisament només d'aquell dia, sinó de ja feia setmanes. L'homicida va assegurar que la seva exparella –que estava sortint amb la víctima– li estava fent “la vida impossible”, ja que no li tornava els electrodomèstics ni altres aparells que va comprar ell quan vivien junts, o la roba que tenia als armaris, o fins i tot comenta un episodi en què ella li hauria ratllat el cotxe. “A mi em va fer fora de casa, i em vaig quedar tan sols amb el que duia al damunt, i en canvi sabia que l'Ángel es passejava pel poble amb la meva roba”, va explicar ahir. És per això que va decidir quedar amb l'Àngel d'amagat de l'exparella per intentar “que tot s'acabés en pau”. Amb l'excusa d'una trobada de compravenda de marihuana va aconseguir atreure la víctima fins a una zona boscosa de Colera, acompanyat d'una de les acusades: Dolors Folch Julià. Però aquell dia “tot es va torçar perquè l'Àngel es va presentar vestit de mi”, explica Marlon Roberto. “Em vaig tornar boig, s'estava rient de mi”, lamenta. Llavors, segons ell, va començar una picabaralla a cops i van acabar arrossegats per terra. Fins que, segons la seva versió, l'Àngel va treure una navalla que havia robat del maleter del cotxe de Marlon Roberto. “Va desenfundar la navalla i em va atacar; però jo em vaig defensar posant-hi la mà i, tot i tallar-me, la hi vaig poder prendre”, assegura l'acusat, que no recorda com, va acabar apunyalant una desena de vegades la víctima. Posteriorment va anar a casa d'Esther Puig del Castillo i la seva mare, Carmen del Castillo Montero, on es va dutxar i canviar. “Mentre em dutxava amb aigua freda vaig pensar a desfer-me del cos cremant-lo”, va declarar ahir. Acompanyat d'Esther Puig va anar a una gasolinera a comprar benzina per posteriorment ruixar i incendiar el cadàver. L'endemà Marlon Roberto va marxar a València amb Carmen del Castillo, on poques hores després va ser detingut. “Em volia entregar a la policia, sabia que el que havia fet estava malament, i que em moriria a la presó”, reconeix. En el tram final de la seva declaració Marlon Roberto va demanar perdó a la família de la víctima.

Pel que fa a la declaració de les altres tres acusades, se'n desprèn una conclusió comuna: tenien por de l'acusat i és per això que van fer tot el que ell els va manar. “Quan em va dir que havia matat l'Ángel tenia una mirada de boig, fred, de sonat”, va assegurar ahir Esther Puig. “Tenia por que a mi em passés el mateix”, diu. De fet, encara ara ella diu que té por, ja que durant el judici l'ha amenaçat pel fet de col·laborar tant amb la justícia. “M'ha dit que li arruïnaré la vida”, va dir Esther Puig que Marlon Roberto li havia etzibat pels passadissos del jutjat.

De la mateixa manera es va expressar Dolors Folch. “Allò no era ell, veient la seva cara, els seus ulls, era un altre”, va afirmar esgarrifada. “Mai em va amenaçar per anar a València, però amb la cara ho deia tot, i volia dur Marlon Roberto lluny de la meva filla”, va declarar al seu torn Carmen del Castillo.

Està previst que entre demà i demà passat el jurat popular dicti un veredicte.