policial
robatoris amb violència
El nombre de robatoris amb força a cases castiga el Baix Maresme
Els municipis de muntanya n'arriben a duplicar el nombre de casos, que es concentren en urbanitzacions i nuclis aïllats
Els Ajuntaments afectats demanen més recursos policials sobre el territori i més contundència judicial
Treballen en grup, actuen preferentment a les urbanitzacions, en una franja horària que va de les 5 de la tarda a les 10 de la nit, entren als habitatges quan no hi ha ningú i se n'enduen els diners i les joies. Els robatoris amb força a domicili al Baix Maresme no són cap fenomen nou, però durant els últims mesos s'han convertit en un autèntic maldecap pels Ajuntaments de Montgat, Tiana, Alella, Teià, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Cabrils. Setmana darrere setmana s'han anat afegint casos de ciutadans als quals han forçat l'entrada a casa seva i han regirat les habitacions a la recerca d'objectes de valor. “Els dos últims mesos del 2016 i els dos primers del 2017 ha estat un calvari”, explica l'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC). Bosch va ser un dels que van manifestar obertament el seu desacord al conseller d'Interior, Jordi Jané, quan a principi de febrer va presentar les dades de seguretat ciutadana a la comarca i va xifrar en un 10% l'augment del nombre de robatoris amb força a domicili al Baix Maresme. “Aquestes dades no reflecteixen la realitat, perquè se sumen a les de poblacions de la costa que no tenen aquest problema amb la mateixa intensitat i que en fan baixar el percentatge”, assenyala. Bosch ho exemplifica explicant que a la seva població es va doblar el nombre d'aquests delictes del 2015 al 2016. “Vam passar de 22 a 46 i a l'inici d'any va mantenir el degoteig”, lamenta.
Tant Bosch com la resta d'alcaldes consultats centren les reclamacions en dos punts: més presència policial sobre el terreny, que ajudi a foragitar els lladres, i la demanda de més contundència judicial. “La tipologia d'aquests delictes permet que a qui s'enxampi robant entri per una porta i surti per l'altra”, diu l'alcaldessa de Cabrils, Lina Morales (PDeCAT) que qualifica de “molt alarmant” l'augment del nombre de robatoris amb força a domicili al seu municipi. “Ens sentim desprotegits, especialment les cases properes a boscos, perquè és on actuen amb més llibertat i sense cap por que els agafin”, destaca l'alcaldessa.
Més oblidats
A Vilassar de Dalt, l'alcalde, Xavier Godàs (ARA Vilassar) es mostra molt crític amb la situació. “Els pobles de muntanya som la part sistemàticament més oblidada pel que fa a seguretat a la comarca”, constata, i hi afegeix: “No es poden posar en un mateix sac realitats tan diferents com les que tenim amb els municipis de mar pel que fa a delictes.” Les dades del municipi parlen de 28 robatoris amb força a domicili al gener del 2016 i 51 al gener del 2017.
És del mateix parer l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC), que no combrega amb la promesa del conseller de disposar de més efectius policials per al Maresme i per la resta de Catalunya fins al 2018. “Si parlem de 500 agents per a tot el país, la presència als pobles de muntanya del Baix Maresme serà anecdòtica”, diu, tot i que coincideix a destacar, com la resta dels seus homòlegs, que els Mossos d'Esquadra han doblat esforços per augmentar la vigilància a la zona, ajudats en tot moment per les policies locals “que també fan molt bona feina”. De fet, des del mes de gener funciona al cos de la policia catalana el pla operatiu específic d'habitatge que inclou la presència constant d'un helicòpter de vigilància dels municipis des de l'aire.
Per la seva banda, Josep Triadó, alcalde de Premià de Dalt, hi afegeix que també han intensificat les campanyes d'autoprotecció i consells bàsics als ciutadans “per no baixar la guàrdia”. Triadó, igual que fa mesos ho va fer l'Ajuntament d'Alella, té previst instal·lar 16 càmeres de seguretat a les entrades i sortides del municipi, que ajudin a captar matrícules de cotxes sospitosos que es passegin per la zona. “Estem actuant, però ens cal ajuda”, assegura.
