Municipal
Consternació a Llavaneres per l'enxampada a Graupera
L'alcalde, Joan Mora, i la junta de personal de l'Ajuntament donen ple suport al treballador que va sorprendre l'exbatlle armat a tocar de casa seva
L'exedil va capitanejar dos mandats convulsos
L'alcalde de Llavaneres, Joan Mora (ERC), i la junta de personal de l'Ajuntament van sortir ahir a defensar i a donar ple suport al funcionari municipal que dilluns va sorprendre l'exalcalde del municipi, Bernat Graupera, a tocar de casa seva d'amagat i armat amb dos ganivets i un esprai pebre. El treballador, que va ser assetjat laboralment per Graupera, es feia creus que després d'un llarg litigi que va acabar condemnant-lo a tretze mesos de presó, una indemnització de 33.000 euros i un any d'inhabilitació per exercir càrrecs públics, reincideixi. Tot i que la manera d'actuar ha sorprès tothom i que per a molts “sobrepassa qualsevol cosa que es pugui imaginar”, l'actual alcalde llavanerenc manté que, d'alguna manera, dona compte de la forma de ser de Graupera i del “maltractament polític” que al llarg dels dos mandats que va dirigir –el 2007-2011 i el 2011-2014– va proferir contra els grups de l'oposició. Dos períodes que van ser convulsos políticament. En tots dos va guanyar les eleccions però per al primer va escollir com a soci de govern ERC i els independents de Gent de Llavaneres. En canvi, per al segon, va triar el PP. En tots dos casos, l'aleshores alcalde, militant d'Unió fins al 2011, va acabar sol i governant en minoria.
Els que l'han conegut de prop admeten que Bernat Graupera era una persona que no paia bé les crítiques i que sovint mantenia una actitud “despòtica” i gairebé “de cacic”. Un comportament que el va portar a expulsar diversos regidors sense miraments i sense calcular-ne bé les conseqüències. En el primer mandat ho va fer amb el que avui és l'alcalde, Joan Mora, per una qüestió tan trivial com ara permetre que els joves fessin grafits en unes parets del camp de futbol. En el segon mandat ho va fer amb un company de grup, Juan García, que després es va alçar com a batlle quan va prosperar la moció de censura. Una constant inestabilitat que s'anava enrarint amb denúncies creuades, querelles, alguna revenja, atacs vandàlics sospitosos i retrets entre un govern cada cop més feble i una oposició més forta, que Graupera no va aconseguir gestionar del tot bé. En un poble com Llavaneres, en què gairebé tothom es coneix, també n'hi ha que opinen que en les distàncies curtes era una persona afable i que ha estat “víctima d'unes circumstàncies”.
Mentre ell insisteix que l'únic que feia era “investigar el patrimoni” de l'empleat, que no va fer mal a ningú ni a res i que es trobava “en un aparcament públic”, el cert és que el van enxampar amb la cara tapada i amb una motxilla que, entre d'altres objectes, contenia dos ganivets i un esprai de gas pebre d'autodefensa. Una versió que ara haurà d'explicar al jutge quan se'l citi.
LA FRASE
Una relació tortuosa
La mala relació entre l'exalcalde de Llavaneres i el treballador comença el 2007, quan Bernat Graupera accedeix a l'alcaldia per primer cop. El funcionari va ser fitxat pel regidor d'Urbanisme socialista del mandat anterior, Antoni Jiménez, que el va situar com a cap de l'àrea de Serveis Territorials. Ho va fer en un moment en què el govern local d'aleshores –del PP i el PSC– va engegar un procés polèmic: la redacció d'un nou pla d'ordenació urbanística municipal, però també quan es van signar alguns convenis que van ser denunciats i que, com a mínim un d'ells, es jutja en el marc del cas Pretòria. Poc abans de les eleccions del 2007 es convoca un concurs i l'empleat consolida la plaça. Amb el canvi de govern municipal, la situació s'enrareix i és en aquest moment quan Graupera intenta marginar-lo perquè el treballador marxi voluntàriament de l'Ajuntament, ja que no el podia acomiadar.
