La boira de les xarxes

“En un procediment penal s'han de valorar amb extrema cautela les proves aportades de les xarxes socials, ja que és possible que es puguin violar o vulnerar comptes electrònics personals amb l'ajuda d'experts en matèria informàtica.” Aquest advertiment està recollit en una sentència del jutjat penal número 4 de Girona, que ha absolt un veí de Riells i Viabrea d'haver-se saltat la mesura cautelar que li prohibia comunicar-se amb la seva exparella, que va denunciar a la policia que ell li enviava missatges a través de dues xarxes socials. El judici pel cas es va celebrar el passat 7 de març. Segons consta en la sentència, no ha quedat acreditat que el noi perpetrés el delicte continuat de trencament de mesura cautelar que la fiscalia li atribuïa. El Ministeri Públic demanava per a ell una pena d'un any de presó per la comissió d'aquests presumptes fets, mentre que l'advocat Óscar Álvarez Gómez –que ha exercit la defensa de l'imputat– va sol·licitar l'absolució del seu client, com finalment ha decretat la jutgessa Leyre González.

En la resolució es declara provat que, el 22 d'abril del 2013, el jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners va emetre una interlocutòria en la qual s'establia la prohibició que el noi es pogués aproximar a menys de 500 metres de la seva exparella ni que s'hi pogués comunicar a través de qualsevol mitjà durant la tramitació d'una causa de suposades amenaces i injúries d'ell envers l'excompanya. L'acusat coneixia la mesura i les conseqüències legals a què s'enfrontava en cas que l'incomplís, ja que se li va notificar la interlocutòria personalment aquell mateix dia.

El 18 de juny del 2013, la noia va acudir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners, on va denunciar que l'acusat, des del 27 de maig, li havia estat enviant missatges per Facebook i per Twoo. La magistrada, però, indica que mitjançant les proves realitzades no han resultat provats els fets. Ni l'acusat ni la denunciant van comparèixer a la vista oral, de tal manera que tan sols es va practicar la prova documental en l'acte del judici.

El dia que ella va formular la denúncia va entregar als agents els suposats missatges que el jove li hauria enviat per les xarxes. La jutgessa indica que, aleshores, ni des de la policia ni des del jutjat es van dur a terme més diligències d'investigació que permetessin acreditar la veracitat de les manifestacions de la noia i dels papers amb els missatges que va lliurar. La majoria dels folis eren il·legibles i la instructora de la causa li va requerir que aportés còpies més visibles. La presumpta víctima no ho va fer, tot i que va rebre el requeriment també de manera personal. La magistrada conclou, per tant, que, com que es desconeix el contingut dels missatges i l'autoria, “és procedent dictar una sentència absolutòria”.