tribunals
sentència per maltractaments
La història del nen que vol tornar a Hondures
SENTÈNCIA · Condemnada una parella de les Planes d'Hostoles per maltractaments al fill de vuit anys d'ella DECLARACIÓ · La mare admet que ella i el fill, que va arribar cinc anys més tard, eren dos estranys VOLUNTAT · El nen manifesta al tribunal que vol tornar al seu país, on es va criar amb la iaia
El jutjat penal número 1 de Girona ha condemnat la parella hondurenya jutjada per maltractaments al fill de la dona quan tenia vuit anys durant el temps que el nen va conviure amb ells a Girona i a les Planes d'Hostoles. El fiscal i l'acusació particular demanaven deu anys de presó per a tots dos però finalment el tribunal ha imposat trenta mesos a l'home, que tenia vint anys en el moment dels fets, i vint-i-un mesos de presó a la dona, gairebé vint anys més gran. El tribunal ha considerat provat, a partir de les declaracions del nen en fase d'instrucció, que l'home, el papito, com ell l'anomenava, l'havia pegat en diverses ocasions amb un cinturó i un cable i li havia ocasionat les ferides que els metges i els forenses li van detectar a les cames. A tots dos se'ls condemna per un delicte de maltractament habitual, però la pena de l'home és més elevada perquè també se'l condemna com a autor material de les lesions causades en l'àmbit de la violència domèstica. El mosso que el va detenir va assegurar que li havia dit per justificar-se: “A mi també em picaven de petit.” Un testimoni davant el judici que ha pesat a l'hora de dictar la sentència.
En canvi, la magistrada Virginia Moreno ha aplicat el principi d'in dubio pro reo als acusats pel que fa als altres delictes de lesions que se'ls imputaven, per les marques de cremades i un trenc al cap que tenia el nen, que va necessitar punts de sutura. L'acusat va negar que ell fumés i el nen, que el dia del judici va negar tots els maltractaments en instrucció, davant d'una assistenta, també va dir que el que el cremava era “el papito”. Pel que fa al trenc al cap, que l'acusació atribuïa a un cop amb la pica del lavabo després que el padrastre li donés una trompada, el nen va explicar una versió que es corresponia amb l'explicada per l'acusat: que havia caigut per les escales un dia que ajudava a pujar les bosses de la compra. Les defenses, exercides per Carles Maymí i Marc Ordas, preveuen presentar recurs contra la sentència per buscar l'absolució dels seus representats, que actualment ja no són parella. A banda de la resolució penal, el text de la sentència revela la història d'un nen immigrat que davant del tribunal va manifestar el desig de tornar a Hondures, tot i que la seva mare viu aquí.
L'estrany arribat d'Hondures
La víctima d'aquest cas va néixer a Hondures i es va quedar allà a viure amb la seva àvia quan la mare, quan ell tenia tres anys, va marxar a buscar-se la vida a Madrid. Cinc anys més tard, la iaia i el nen van arribar a Madrid i en aquells moments la seva mare, amb gairebé 40 anys, mantenia una relació amb un jove que no havia complert els 20 i va quedar embarassada. La mare va relatar davant del tribunal que la relació amb el seu fill va resultar difícil quan el nen va arribar d'Hondures, ja que feia cinc anys que no es veien i eren “dos estranys”. El nen també ho va relatar així i va deixar molt clar que ell tenia un vincle molt més estret amb la iaia, amb qui s'havia criat i que s'estimava més la vida a Hondures. A Madrid, el nen, la iaia, la mare, el xicot de la mare i el nou fill compartien una habitació. El nen estava acostumat a menjar de tot i allà li posaven límits a l'alimentació. La parella, amb el nou fill i el fill d'ella arribat d'Hondures, es van traslladar l'any 2012 a viure a Girona. Primer van viure de rellogats en una habitació al pis de la nora d'una amiga d'ella. Allà, segons la dona amb qui compartien habitatge, va començar la situació de mals tractes. Ella assegura que quan la família sortia amb el nen petit, al nen gran el deixaven tancat a l'habitació i algunes vegades fins i tot l'havien lligat, extrem que no s'ha confirmat en sentència. Segons aquesta dona, la parella no dutxava el nen i si ho feien era amb aigua freda i tampoc li donaven prou menjar. La versió que el nen no estava ben alimentat la van aportar també les mestres de l'escola de les Planes on es van traslladar a viure el 2013, després que deixessin l'habitatge de Girona, que també va resultar ser l'escenari d'una situació de violència de gènere de la parella que els rellogava la casa. Les mestres de les Planes van relatar que havien vist el nen que buscava restes de menjar a les papereres i que per això elles mateixes li feien l'entrepà fins que la família van anar a dir-los que no ho fessin. Les mestres també van relatar que li van concedir una beca de menjador però no la van voler i que sempre era el padrastre qui anava a l'escola i que mai veien la mare. El padrastre no tenia feina i tenia més temps d'ocupar-se dels nens, mentre que la mare, que treballava d'interna, no solia anar mai a l'escola. Segons el testimoni de les mestres el nen només va estar un trimestre a l'escola però en van tenir prou per detectar que tenia un retard pel que fa a l'aprenentatge, que era diferent, que cada cop anava a pitjor i que al final ni parlava i només contestava amb signes amb el cap. Feia coses estranyes, sempre anava molt abrigat i no es volia treure la jaqueta. El nen ara torna a viure amb la seva àvia i ja va deixar ben clar davant del tribunal que ell vol tornar a Hondures. Aquí no se sent ni protegit ni estimat per la seva mare, van concloure els psicòlegs. Una estranya per a ell.
