Dos nois d’Amer fabricaven estris ‘neolítics’ a casa
Els Mossos acusen Alex i Raimon Fuentes Buxó d’espoliar jaciments protegits i de vendre per internet estris que fabricaven ells amb rocs de riu o eines actuals africanes com a peces neolítiques
Raimon Fuentes Buxó (geòleg, paleontòleg i arqueòleg) i Alex Fuentes Buxó (geòleg i arxiver), germans, veïns d’Amer, eren l’11 d’agost passat els erudits que dintre dels actes de la festa major d’Amer pronunciaven, a la sala d’actes de Can Boles d’Amer, la conferència: Les restes fòssils del sireni de Santa Brígida d’Amer. I tretze dies després eren arrestats pels Mossos, que els imputen l’espoli de material arqueològic en jaciments protegits i la venda de peces suposadament neolítiques falsificades: algunes que fabricaven ells mateixos amb rocs que recollien prop del riu a Amer mateix i d’altres que compraven que en realitat eren estris contemporanis i moderns de procedència africana.
Van ser professors de la UAB, on tots dos s’havien format, i professionals de l’arqueologia els que es van començar a malfiar de les troballes que feien els dos germans d’Amer. Segons el comunicat oficial que van passar ahir els Mossos, ells els van començar a anar a la saga el 2016 a partir del seguiment de l’activitat d’una empresa, que es dedicava a la venda d’articles arqueològics, paleontològics i altres antiguitats, que oferia els seus articles per internet. Van comprovar que aquesta empresa tenia molta activitat i oferia uns productes a la venda molt variats, destacant fòssils de dinosaures i d’invertebrats, així com destrals, braçalets i puntes de fletxa procedents de jaciments catalans i andorrans.
Objectes que la llei declara com un domini públic, és a dir, són propietat de l’administració malgrat que estiguin en propietats privades. Per això, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura d’Andorra van presentar sengles denúncies a Catalunya i a Andorra, respectivament, ja que se sospitava que s’havien produït espolis al seu territori. I es va obrir una investigació per part de la fiscalia provincial de Girona, que es va encarregar de formular una querella contra els germans Fuentes Buxó als jutjats de Santa Coloma de Farners.
Va costar poc descobrir que gran part dels articles arqueològics que estaven a la venda eren falsificacions elaborades pels mateixos venedors o bé eren objectes etnològics africans o maies moderns que es posaven a la venda com a neolítics catalans.
El 24 d’agost, els Mossos van anar a escorcollar la casa dels germans Fuentes Buxó i van comissar gran quantitat de material arqueològic, fòssils, suports informàtics, documentació i un detector de metalls, entre altres objectes. En diverses estances del domicili es van trobar prestatgeries que emmagatzemaven centenars de peces, majoritàriament paleontològiques, amb unes fitxes arxivístiques on s’indicava l’emplaçament original de l’objecte i la data de descoberta i recollida.
Tenien un taller on elaboraven les destrals que després venien com a neolítiques. Al taller hi havia una mola mecànica així com nombrosos còdols a punt de polir. Segons els Mossos, els germans recollien pedres i còdols de les lleres dels rius o rieres prop de casa seva, de característiques semblants als utilitzats fa uns set mil anys, els tallaven i polien fins que simulaven un estri arqueològic. I els posaven a la venda per internet. També, sempre segons la versió policial, adquirien articles de pedra de caràcter etnològic, d’època moderna o contemporània i d’origen africà, que després feien passar com a material arqueològic d’època neolítica i amb origen a jaciments catalans i andorrans.
No només venien peces falsificades, també en tenien d’autèntiques però espoliades. Segons els Mossos, durant els darrers anys haurien espoliat de forma sistemàtica i intensiva diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats béns culturals d’interès nacional.
Tot apunta que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions als jaciments afectats de manera legal i oficial. Així, detectaven els objectes del seu interès, marcaven els punts de geolocalització i posteriorment consumaven l’espoli.
El cas del sireni de Santa Brígida, autèntic
Els Mossos mantenen oberta la investigació per aclarir el nombre total d’estafes i la procedència de tot el material espoliat, que podria procedir de jaciments que es concentrarien al nord de la comarca del Pallars Jussà, a la zona del municipi d’Amer així com d’altres punts de Catalunya. Però els dos germans Fuentes Buxó, que van quedar en llibertat després que els interroguessin els Mossos en espera que els cridi el jutge, també havien fet alguna troballa autèntica. O almenys això sembla ser el cas del sireni de Santa Brígida, que motivava la conferència de la festa major d’Amer i que el web oficial de l’Ajuntament considera” una referència prehistòrica excepcional” que el servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat ha inclòs en l’inventari del Patrimoni Cultural Català. “La troballa consisteix en un conjunt de 16 fragments ossis fòssils corresponents a costelles i vèrtebres de sireni i el motllo d’una costella agrupats en una superfície inclinada de 80×40 cm aproximadament, del lutecià inferior, entre 44 i 48 milions d’anys, d’interès patrimonial i didàctic, si bé l’interès científic és menor per l’absència de restes cranials”, segons les conclusions dels seus descobridors.
Els germans Fuentes Buxó són nets d’un amerenc il·lustre: el pianista, músic i compositor de sardanes Pere Buxó Doménech (1916-1998) i amb anterioritat havien protagonitzat algun fet singular, com quan van penjar a la porta de l’habitatge familiar una denúncia contra el seu pare.
