El més gran terratrèmol de Mèxic ha provocat 31 morts

Almenys 61 morts, més de 250 ferits i 159 municipis en emergència ha causat, per ara, el terratrèmol que dijous va sacsejar Mèxic i una part de l’Amèrica central, el de més magnitud patit per aquest país des del 1932, segons van informar, ahir, fonts oficials. Diversos municipis del sud de Mèxic es van despertar, ahir, entre runes, edificis danyats i sense energia elèctrica com a conseqüència del sisme de 8,2 graus de magnitud en l’escala de Richter registrat a les 23.49 hora local (04.49 GMT de divendres).

Des que la terra va tremolar, el nombre de morts no ha deixat de créixer. El president del país, Enrique Peña Nieto, va declarat tres dies de dol nacional per les víctimes del terratrèmol, que va xifrar, de manera preliminar, en 61 en els estats d’Oaxaca, Chiapas i Tabasco. “He decretat que avui, demà i demà passat [per ahir, avui i demà] es guardi dol nacional per les persones que han mort per l’embat d’aquest sisme”, va declarar el mandatari en un missatge emès des Juchitán de Zaragoza, Oaxaca, on es va desplaçar per recórrer les zones més afectades. D’acord amb Peña Nieto, 45 de les víctimes fatals es van registrar a Oaxaca (sud), 12 a Chiapas (sud-est) i 4 a Tabasco (sud-est). Dels morts a Oaxaca, 36 corresponen al municipi de Juchitán, va precisar. La prioritat en aquest lloc, va assegurar, és restablir l’abastament d’aigua i aliments, així com l’atenció mèdica de les persones afectades.

Les estimacions inicials indiquen que fins a 50 milions de persones van estar exposades al terratrèmol a Mèxic i 37 milions el van percebre de manera moderada o forta. La seva magnitud –l’epicentre es va situar a 133 quilòmetres al sud-oest de Pijijiapan, a Chiapas–, va desbancar el registrat el 19 de setembre del 1985, que va ser de 8,1 graus. Encara que a Ciutat de Mèxic no es van registrar víctimes mortals ni danys majors, el so de l’alerta sísmica a la nit va fer que tornessin els fantasmes del 1985, quan milers de persones van morir a la ciutat.

La Secretaria de Governació va emetre una declaració d’emergència per a 41 municipis de l’estat d’Oaxaca. La regió més durament colpejada pel moviment tel·lúric és la de l’istme de Tehuantepec, especialment Juchitán de Zaragoza. Allà, al voltant de 7.000 habitatges, la meitat del total, tenen danys estructurals majors.