L'informe dels bombers avala que ja havien alertat que la causa del foc no va ser un llamp
Els primers efectius que van arribar a l'incendi d'Horta van veure que el focus inicial era a 800 metres d'on sostenen els agents rurals
La transcripció de totes les comunicacions per ràdio entre els operatius que van treballar en l'extinció del foc del Parc Natural dels Ports (Terra Alta) que es va declarar el 20 de juliol de 2009, així com la documentació gràfica en què es mostra com el fort vent va fer revifar unes flames que pràcticament estaven controlades, són alguns dels elements que s'inclouen en l'informe que els bombers han elaborat sobre el sinistre. Aquest estudi va ser entregat el 2 de setembre passat a la jutgessa de Gandesa que porta el cas; i, sens dubte, un dels punts més reveladors és que es divergeix de les conclusions a les quals van arribar els agents rurals, que des de bon principi van mantenir que l'incendi va ser provocat per un llamp que va impactar en un pi –cal recordar que aquesta teoria es va convertir en la versió oficial que va donar el Departament de Medi Ambient–. En canvi, en el document dels bombers es detalla que els testimonis dels primers efectius que van arribar al lloc dels fets ja van apuntar que les flames es trobaven al mas de Pixantó –és a dir, a uns 800 metres d'on estava l'arbre calcinat–. La versió dels bombers coincidiria, en aquest punt, amb les conclusions dels Mossos d'Esquadra, ja que es tracta del mateix lloc on haurien fet el foc els dos joves que dissabte van ingressar a la presó provisionalment com a presumptes autors d'un delicte d'incendi forestal intencionat.
Zona de seguretat petita
Com va avançar El Punt l'agost passat, l'excepcionalitat de les condicions meteorològiques del dia següent (el 21 de juliol) va generar un episodi generalitzat de risc perquè diversos efectius que participaven en el dispositiu es van quedar atrapats quasi de manera simultània, fet que va comportar que haguessin de recórrer a maniobres d'autoprotecció. Entre els professionals que es van trobar amb una situació complicada hi havia els cinc bombers del GRAF de Lleida que van perdre la vida durant els treballs per combatre el foc. En l'informe s'exposa que la suma d'adversitats que es van donar van fer insuficients les mesures que van adoptar, i s'afegeix que segurament no van prendre la millor decisió, ja que ni l'emplaçament ni la dimensió de la zona segura que van crear eren les correctes. «Van realitzar-la en un terreny cremat, com estableixen els protocols, però potser no van valorar prou que al voltant hi havia molt combustible disponible. Tot i això, en aquells moments no era possible preveure el tipus de carreres que els venien a sobre, ni tampoc els seus efectes devastadors.» I és que, de les comunicacions efectuades, es desprèn que van estar tranquils, i que estaven convençuts que se'n sortirien fins a l'últim moment. Dos minuts abans de la tragèdia, van decidir no moure's del punt on eren en considerar que era més perillós marxar del lloc que quedar-se dins del perímetre de seguretat, ja que, normalment, en els incendis forestals, la majoria de víctimes es produeixen en fugir del foc. Aquesta vegada, però, un conjunt de circumstàncies poc habituals van convertir en tràgica una decisió teòricament encertada.
A més, els pocs mitjans aeris que es van poder enlairar, i que haurien pogut dur a terme una anàlisi millor des de l'aire, es van destinar al rescat de les brigades de reforç d'incendis forestals (BRIF) del Ministeri de Medi Ambient. Aquestes BRIF van decidir marxar corrents de la zona de risc, i van «generar una situació operativa no prevista i sobtada» que va dificultar l'assistència als GRAF. A banda, es conclou que el fort vent que va començar a bufar quan el perímetre estava gairebé acotat va fer avançar les flames a una velocitat rècord de 5 quilòmetres per hora; de tal manera que es rebaten les acusacions de relaxament que van fer alguns veïns i l'alcalde d'Horta.
«Indignant tranquil·litat de Baltasar»
g. pladeveyaUna tempesta política amb un continu de declaracions és el que s'ha desfermat arran de l'aixecament del sumari del cas del fatídic incendi d'Horta. Entre d'altres, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va lamentar ahir la «indignant tranquil·litat» que demostra el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en tota aquesta polèmica, i va recordar les crítiques que el govern de CiU va rebre pel foc de Nonasp el 1994, en el qual van morir quatre bombers. «Es va fer una campanya tremenda. En alguns aspectes es van arribar a dir coses miserables», va subratllar en declaracions a Catalunya Ràdio, i va afegir-hi que la consellera de Governació de llavors, Maria Eugènia Cuenca, va dimitir. Tot i això, no va voler entrar a valorar si Baltasar ha de seguir els mateixos passos, però sí que va demanar una reflexió. Per la seva banda, la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, es va mostrar «absolutament d'acord» amb l'expresident, i va assegurar que, a diferència d'altres partits, el PSC sempre ha actuat «amb ètica i honestedat», una pràctica que «s'hauria d'estendre a la resta de formacions polítiques». «Ja ens agradaria que les paraules de Jordi Pujol formessin part de la quotidianitat del Parlament de Catalunya», va sentenciar.
Recurs per evitar la presó
g. pJaume Joan Buera Bel, l'advocat del veí de l'Aldea Juan Antonio Paz –un dels dos joves que han estat detinguts pels Mossos com a suposats responsables de l'incendi d'Horta de Sant Joan–, va explicar que ahir encara no se li havia notificat oficialment l'aixecament del sumari. No obstant això, va avançar que avui presentarà als jutjats de Gandesa un recurs de reforma contra la resolució de la jutgessa en la qual s'ordenava l'ingrés provisional a la presó del seu client, i que es va fer efectiva el dia 9. «No crec que l'empresonament sigui el més adient, ja que no existeix risc de fugida per part de Paz. Per aquest motiu, en el recurs demanem que se li apliqui una altra mesura com és l'obligació de presentar-se als jutjats el dia 1 de cada mes.» Cal recordar que la jutgessa que instrueix el cas imputa als sospitosos un delicte d'incendi forestal intencionat, amb els agreujants de malmetre una gran quantitat de superfície, de provocar un greu deteriorament o destrucció dels recursos naturals de la zona, i d'haver afectat un espai protegit. Paral·lelament, la fiscal de medi ambient de Tortosa els atribueix responsabilitats encara més greus, i ja ha sol·licitat a la jutgessa que se'ls acusi de cinc delictes d'homicidi per imprudència, i d'un altre de lesions.
