Buscant l’arma del crim

Els misteris a l’entorn de l’assassinat de Marc Hernández i Paula Mas no acaben mai. Una de les grans incògnites que encara queden per resoldre als investigadors és determinar amb quina mena d’arma van atacar el noi. Les ferides, diverses, que té el cos d’en Marc semblaven compatibles amb projectils disparats amb una arma de foc. Però les radiografies que es van fer a l’hospital de Girona no van detectar a l’interior del cos cap projectil i al cos tampoc s’ha trobat cap orifici de sortida.

Amb quina arma va ser atacat en Marc? Els investigadors no tenen la resposta. Han analitzat si les ferides podien ser compatibles amb eines de pagès, de llenyataires, de pescadors... però no han trobat una hipòtesi factible. Des que van trobar els cossos, en una raconada del pantà, a la riera de Rupit, a l’altura de la font de cal Borni, els Mossos no han parat de rastrejar la zona per intentar buscar les armes del crim. Que ara ja es perfila que són dues; la misteriosa que van clavar al noi i la pistola amb la qual van disparar un tret al cap a la noia. El projectil tampoc s’ha trobat perquè la ferida mortal tenia orifici d’entrada i sortida. Elements que els Mossos busquen per anar quadrant tots els indicis i encerclar els sospitosos del doble crim.

Els rastrejos també tenen com a finalitat trobar la roba de les víctimes, que podria aportar informació bàsica per a la investigació. El cos del noi va ser trobat amb una motxilla enganxada al cos, que els criminals havien omplert de rocs per mantenir-lo enfonsat. Dins de la motxilla també hi havia alguna peça de roba del jove. Els Mossos pressuposen que els criminals també van llastar el cos de la noia amb una motxilla carregada de rocs, que s’hauria desprès durant els 32 dies que va estar a l’aigua i que també intenten trobar els Mossos.

Els assassins –la utilització de dues armes diferents indica que no era un de sol– també van fer desaparèixer els telèfons mòbils de les víctimes, la localització dels quals també seria clau per a la investigació. Els telèfons van deixar de funcionar després que els joves sortissin del bar La Parada del Pasteral per pujar cap al pantà de Susqueda, on tenien previst navegar amb el caiac que duien desinflat dins del cotxe, un Opel Zafira, propietat del pare de Paula, que conduïa la noia. La cobertura dels mòbils es perd dalt del pantà i les connexions només són possibles en punts determinats de l’entorn de l’embassament. Marc i Paula, que haurien arribat a Susqueda a primera hora de la tarda del dijous 24 d’agost, no els van tornar a fer servir i totes les alarmes es van disparar quan l’endemà, el divendres 25, el dia que la Paula havia de tornar a la feina a la pizzeria de Vilassar de Mar on treballava, la parella no va donar senyals de vida. Amics i familiars es van mobilitzar per buscar-los. En quin moment i en quin punt exacte van ser víctimes de l’atac mortal? És una altra incògnita. Tot apunta que van pujar per la pista del costat dret (mirant a contracorrent de l’aigua), que haurien aturat el cotxe en algun punt no gaire llunyà a la pedrera on es fan les festes Rave. I que haurien tingut temps d’inflar el caiac, ja que aquest va aparèixer rebentat i carregat de rocs prop de l’embarcador de l’altre costat després d’un parell de dies d’anar a la deriva. Els criminals no el van poder enfonsar del tot, com sí que van fer amb el cotxe, trobat a set metres de profunditat a la recòndita zona de la Palomera, a més d’una hora de camí del lloc on eren els cossos, a través de la pista de molt mal transitar. Qui va menar el cotxe fins allà? El misteri perdura.